24 de gener de 2018
24.01.2018

Homenatjaran els gironins deportats als camps de concentració nazis amb setze llambordes

Madrenas destaca que les peces són un "homenatge" als qui van perdre la vida o es van exiliar "per defensar les seves llibertats"

24.01.2018 | 12:05
Homenatjaran els gironins deportats als camps de concentració nazis amb setze llambordes

L'Ajuntament de Girona col·locarà setze llambordes Stolpersteine al Jardí de la Infància en record als gironins que van ser deportats als camps de concentració nazis. D'aquesta manera, la ciutat es convertirà en el primer municipi de la demarcació que durà a terme aquest acte de recuperació de la memòria històrica. Les llambordes, creades per l'artista alemany Gunter Demnig l'any 1993, estan fetes de formigó recobert d'una fulla de llautó on es graven les dades de les persones empresonades o deportades durant el nazisme. Totes tenen la mateixa mida (10 x 10 centímetres) i el seu nom significa, literalment, "pedres de topada". L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha destacat que amb la seva col·locació la ciutat homenatjarà aquells qui van perdre la vida o es van exiliar "per defensar les seves llibertats". L'acte commemoratiu se celebrarà dilluns vinent a les onze en aquest espai.

Girona retrà homenatge als gironins que van ser deportats als camps de concentració nazis. L'Ajuntament instal·larà setze llambordes Stolpersteine al Jardí de la Infància en record dels setze homes que, segons la documentació estudiada, van ser enviats a diferents camps durant el nazisme. Es tracta de Josep Bartra Canet, Modesto Canet, Àngel Codina Martínez, Jose Dolovardes, Artur Gallego Sànchez, Joan Gasau Pou, Fidel Malla Franch, Francesc Massa, Josep Ribas Llinàs, Lluís Roca Sureda, Rafel Laborda Salazar, Gaietà Sànchez Tocalon, Jaume Soler Juanals, Gregori Verdaguer Dorca, Joan Vila Bataller i Eliseu Vidal Culubret.

El consistori ha investigat durant diverses setmanes els arxius que hi ha al Museu d'Història de la ciutat per intentar trobar més informació sobre aquestes persones, esbrinar on vivien i localitzar-se possibles familiars vius.

La instal·lació d'aquestes plaques la promou el Memorial Democràtic de la Generalitat i, en els darrers anys, diversos municipis han anat adherint-se a la iniciativa. Aquest mes de gener se n'han instal·lat i se n'instal·laran a Sabadell, Granollers, Olesa de Montserrat, Cervera, Igualada o Castellà del Vallès, entre d'altres. Girona, però, es convertirà en la primera població de la demarcació a celebrar aquest acte de recuperació de la memòria històrica.

Elaborades artesanalment

Les llambordes, creades per l'artista alemany Gunter Demnig, es van idear l'any 1993 i en alemany signifiquen literalment "pedres de topada". L'objectiu de Demnig era recordar les víctimes del nazisme i conscienciar les persones joves de la importància que no es torni a repetir un episodi similar. Els elements tenen forma quadrada (de 10 x 10 centímetres), estan fets de formigó i coberts d'una fulla de llautó on es graven les dades de les persones que van ser empresonades i deportades durant el nazisme. Cada peça és única i s'elabora de manera artesanal, com a "gest de respecte" i "humanitat".

Normalment, es col·loquen al paviment de davant dels edificis on van viure o on van treballar les víctimes abans de la deportació però Girona ha decidir apostar per fer-ho de manera conjunta en un únic espai. L'elecció, però, no ha estat fortuïta. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha explicat que han triat posar-les al costat del refugi antiaeri del Jardí de la Infància perquè "és un dels indrets de la ciutat que més s'identifica amb la necessitat de reivindicar la memòria històrica de Girona". El refugi està gestionat pel Museu d'Història de la ciutat i inclòs al projecte "Espais de memòria", impulsat per la Generalitat.

L'acte commemoratiu se celebrarà dilluns vinent a les onze en aquest espai. "Des de les administracions hem de tenir un paper actiu en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i de les nostres ciutats", afirma Madrenas. "Aquestes peces són un motiu més per mantenir viu el record de totes aquelles persones que van donar la seva vida o que es van haver d'exiliar per defensar les seves llibertats i, en definitiva, les llibertats de les generacions futures", remarca.

La primera, l'any 1996

La primera instal·lació d'una d'aquestes llambordes es va fer al barri Kreuzberg de Berlín l'any 1996. Actualment, n'hi ha més de 60.000 ubicades en poblacions de 21 països europeus. L'octubre del 2017 es va col·locar la primera Stolpersteine fora d'Europa, concretament a Buenos Aires. També se'n poden trobar a Àustria, Hongria, Holanda, Bèlgica, la República Txeca, Noruega, Ucraïna, Croàcia, França, Grècia, Lituània, Luxemburg, Polònia, Romania, Rússia, Eslovàquia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia i Espanya. Navàs va ser el primer municipi català i de tot l'estat espanyol a posar-ne una l'any 2015.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook