El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va incrementar ahir la pressió sobre l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, davant la insistència del consistori de trencar les relacions institucionals amb l'Estat. A partir d'ara, el Govern espanyol només tractarà els projectes referents a la ciutat de Girona amb l'alcaldessa, a la qual l'Estat passa a considerar com l'única interlocutora, deixant de tractar amb tècnics o regidors als quals l'alcaldessa pugui delegar la seva presència a les reunions o signatures de convenis o documents que en altres circumstàncies es podrien fer a través d'altres representants del consistori.
Amb aquesta mesura, l'Estat busca forçar les trobades amb Madrenas amb l'objectiu de recuperar la normalitat entre administracions tot i que, en cas de no aconseguir les trobades, la decisió podria afectar projectes com la reposició del parc Central, la reforma de la plaça Espanya, el nou arxiu històric, el baixador del TAV a l'aeroport, o qüestions en matèria de turisme o d'infraestructures.
Millo, de visita per mantenir reunions a la subdelegació i visitar les obres de millora a la caserna de la Guàrdia Civil a Girona, va recordar que la decisió de l'alcaldessa trencar relacions amb l'Estat va ser «equivocada i totalment erràtica» i va citar fets recents com «trencar el costum» de convidar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a la diada de la Policia Local. «Ho lamento profundament, no només per l'actitud sectària que això reflecteix, sinó perquè està malmetent l'excel·lent relació que sempre hi ha hagut entre els diferents cossos de seguretat». A més, va aprofitar per recordar que Madrenas no convoca la Junta Local de Seguretat des de fa 4 mesos. «És una irresponsabilitat més» i «hauria de rectificar», va afegir.
Millo va recordar que «hi ha diferents projectes de l'Estat que gestiona el govern espanyol i que tenen Girona com a objecte, projectes molt importants que s'han de dur a terme i desenvolupar» i «requereixen una relació permanent amb l'Ajuntament», va afegir. Per tant, «de la mateixa manera que l'alcaldessa diu que no vol parlar amb ningú del govern espanyol, nosaltres a partir d'ara només volem parlar amb ella» perquè «evidentment no volem fer res que l'alcaldessa no hi estigui d'acord», va justificar demanant a Madrenas que «reflexioni, corregeixi i passi pàgina» perquè «hi hagi una bona col·laboració» i un benefici per a tots els gironins.
El delegat no va voler entrar a valorar si els projectes, com la reforma de la plaça Espanya, la reposició del Parc Central, el baixador del TAV a l'aeroport o el nou arxiu provincial, entre altres, quedarien aturats i va insistir que «volem parlar amb l'alcaldessa i que expliqui com vol que continuem aquests projectes». «A nosaltres ens genera desconcert si actuem correctament o no», va assegurar citant que hi ha convenis i documents a signar que «hem de conèixer quina serà la posició de l'Ajuntament». «Que ens digui què vol fer, perquè els gironins han de saber que aquesta actitud sectària té conseqüències», va dir.
«Si per fer una reforma s'ha de signar un conveni» amb l'alcaldessa i ella no apareix, «no serà perquè no ho vulgui l'Estat», va reblar el delegat descartant que Madrenas pugui delegar la seva presència: «Aquesta és la clau, el nostre interlocutor és l'alcaldessa».
«Hi ha persones que els agrada molt rememorar derrotes»
D'altra banda, Millo va carregar contra el canvi de nom de la plaça Constitució per plaça 1 d'Octubre, una prova més, va dir, de «l'esperit d'intransigència i de confrontació de l'alcaldessa», a la qual va acusar de «carregar-se una part de la simbologia i de la història de la ciutat». Millo va recordar que la plaça «es va concebre fins i tot arquitectònicament perquè fos la que recorda allò que ens uneix a tots, pensem el que pensem», i la Constitució «salvaguarda precisament la convivència i el respecte a totes les idees». Fins i tot l'escultura de la noia «és tot un símbol», i «trencar» això és una «irresponsabilitat» i una «mostra d'intransigència i intolerància que no està a l'altura d'un alcalde del S. XXI».
De fet, Millo va assegurar que «entendria perfectament que se li volgués posar el nom de l'1 d'Octubre a un altre carrer o una altra plaça». «Ho entendria perquè hi ha persones que els agrada molt rememorar derrotes», va reblar.
