Alguns direu que tot això de la Fundació Princesa de Girona, i que no se'ls deixi l'Auditori perquè està en obres, és una collonada. Em recorda una mica com quan el Barça ha de jugar una final i el Bernabéu està sempre en obres. Casualment. I ara sortirà algun exdiputat gironí, d'aquells que l'ostracisme el fa viure amargat, dinosaures en vies d'extinció, o alguna veu del PP o de Cs, dient que no es pot tolerar un greuge com aquest. O que ens costarà molt car, als gironins i gironines, un afront així, tan acostumats com estan últimament al llenguatge mafiós. Què voleu que us digui? Per als que creiem que la república és la millor manera de fer les coses, una família reial ens sobra. De fet, ens molesta. I aquesta família de reis en concret, encara més.

Ells són els que permeten corruptes a casa seva a compte dels nostres impostos. Són els que veuen bé i justificat que la policia atonyini els seus súbdits quan reclamen el dret democràtic al vot. Són els que no han fet res per evitar que el seu principat, Girona, sigui el cul de sac de les inversions en infraestructures. Els mateixos que inauguren una estació de TAV insultant sense treure el cap de sota terra, literalment. És la mateixa monarquia que ve a Girona a fer-se fotografies mentre refusa seure a dialogar amb els nostres representants legals i els considera uns delinqüents. No és una qüestió de propaganda. És una qüestió de decència.

Davant dels atacs indiscriminats per part de la monarquia espanyola contra el poble català, només queden dues armes: la dignitat i la democràcia. I són les que l'alcaldessa Madrenas i el seu equip sembla que han decidit esgrimir sense gens de vergonya. Qui no vulgui acceptar que els temps han canviat, que la democràcia a Espanya és un mot de significat residual i decoratiu, és que encara viu en un passat oblidat. Potser és des del municipalisme que les coses es poden canviar. Més del que ens pensem. Amb accions decidides i contundents, sense abaixar el cap.