30 de gener de 2018
30.01.2018

Llambordes contra l'oblit

El Jardí de la Infància de Girona acull l'homenatge als setze gironins que van ser deportats a camps de concentració

31.01.2018 | 07:11

Girona va instal·lar ahir 16 llambordes Stolpersteine al Jardí de la Infància per recordar els gironins que van ser deportats als camps de concentració nazis. D'aquesta manera, la ciutat s'uneix a un gran museu a l'aire lliure europeu que compta amb 16.000 llambordes idèntiques instal·lades en 23 països. L'objectiu: que la barbàrie de l'holocaust no caigui mai en l'oblit.

Josep Barta Canet. Modesto Canet. Àngel Codina Martínez. José Dolovardes. Artur Gallego Sànchez. Joan Gasau Pou. Fidel Malla Franch. Francesc Massa. Josep Ribas Llinàs. Lluís Roca Sureda. Rafel Laborda Salazar. Gaietà Sànchez Tocalon. Jaume Soler Juanals. Gregori Verdaguer Dorca. Joan Vila i Bataller. Eliseu Vidal Culubret. Aquests són els noms de setze gironins que van ser deportats a camps de concentració nazis, alguns dels quals hi van morir.

La majoria eren republicans que després de la Guerra Civil van haver d'exiliar-se primer a França, molts d'ells al camp d'Argelers, i que llavors van ser deportats als camps nazis. Fins ara han restat en l'anonimat, però des d'ahir els seus noms llueixen en unes llambordes daurades al Jardí de la Infància de Girona. Es tracta de les llambordes Stolpersteine, de les quals n'hi ha més de 60.000 instal·lades a 23 països europeus per tal de recuperar la memòria històrica d'un període negre en la història del vell continent. L'escultor alemany Gunter Demnig, creador de les llambordes, va ser ahir a Girona per tal d'instal·lar-les ell mateix en un emotiu acte en el qual van assistir alguns familiars dels homenatjats.

«En casos com aquests, la ignorància ja no és excusa: hem de conèixer la història i dignificar-la», va indicar la directora del Museu d'Història de Girona, Sílvia Planas. I és això el que s'ha volgut fer, precisament, des de la Generalitat, que en els darrers anys ha estat treballant per recuperar la memòria històrica. «Sense tancar bé el nostre passat, amb dignitat i un reconeixement a les persones que van donar la seva vida per defensar les llibertat, serà molt difícil construir un bon futur de llibertats, respecte i democràcia», va indicar la directora de Relacions Institucionals, Carme Garcia, que també va assistir a l'acte.

Els familiars dels homenatjats es van mostrar visiblement emocionats. «Significa molt per nosaltres, ja que és una ferida oberta», va indicar Ariadna Soler, que va descobrir el 2015, arran d'un treball sobre l'arbre geneaològic que feia la seva germana, que el germà del seu avi havia anat a un camp d'extermini. Des de llavors, no han parat d'investigar.

Per la seva banda, el vicealcalde, Eduard Berloso, va considerar que actes com el d'ahir ajuden a «construir sobre bases més dignes el nostre futur com a ciutat i com a país». «Avui, més que mai, és necessari que no oblidem el que hem viscut per fer tot el possible perquè no es torni a repetir. No podem permetre que el totalitarisme, es presenti de la forma que es presenti, es torni imposar a casa nostra. No es pot aixafar una societat perquè pensa diferent, perquè vol viure diferent. No podem permtre que ens vulguin tornar a anul·lar», va afirmar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook