20 de febrer de 2018
20.02.2018

Dol perinatal

20.02.2018 | 09:50

Hi ha notícies que lliguen fets del passat viscuts amb experiències aïllades. Fa un parell de dies llegia a la premsa el que està vivint una parella que conec de Girona, l' Anna i en Toni. El detall de la seva vivència, reforçat per les paraules d'en Toni a les xarxes socials, ha estat colpidor. Profundament colpidor. Els seus bessons, en Pere i l' Aitana, van néixer amb 24 setmanes de gestació. Un fet que, com expliquen des de l'Hospital Trueta de Girona, és més usual del que ens pensem. L'Aitana va morir al cap de 48 hores i en Pere fa un mes que evoluciona a la unitat de cures intensives neonatals de l'hospital. Recordo com dues nebodes meves, la Clàudia i la Lara, van néixer amb el mateix temps de gestació. No em trec del cap els seus cossos febles, menuts, que cabien en la meva mà oberta; la fragilitat del fil de vida que les mantenia lligades a la família, al futur i als somriures de nena que ara llueixen. I recordo la solitud del moment. La fredor del tracte amb l'equip mèdic, massa acostumat a gestionar desastres i llàgrimes. La seva distància tractava la frontera entre la vida i la mort dels nascuts amb una professionalitat mecànica, asèptica, brutal.

D'això en fa onze anys. Al Trueta d'avui les coses són diferents. L'any passat la Marta i en Gerard van perdre l' Arlet. Al Trueta també. La Marta em deia, llegint la mateixa notícia: «El dia que et diuen que el seu cor s'ha parat, es trenquen els esquemes de la vida». Sentir-ho de la seva boca fa que el cor no se t'aturi, sinó que s'esquerdi en mil bocins, creieu-me. L'Anna i la Marta, però, coincideixen en una cosa: l'ajuda psicològica que ofereix la unitat de neonatologia de l'Hospital Josep Trueta a través de la unitat especialitzada en el dol perinatal, el dol no reconegut, i de l'equip de la Dra. Natàlia Artigas, són clau per trencar amb tots els tabús, encarar amb realisme emocionant el dol i poder-se acomiadar de l'Arlet i de l'Aitana amb ràbia mesurada.

Procuraré recordar aquest cúmul d'emocions quan torni a parlar del Trueta. I no de les imbecil·lades de les quals de vegades he parlat. Recordeu: dol perinatal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook