L'Audiència ha tombat el recurs de Girona SA -el soci privat d'Agissa- que s'oposava a la decisió que els tres ajuntaments assumissin la gestió del servei d'aigües mentre duri la investigació del cas. En una interlocutòria, l'Audiència referma la decisió presa pel jutjat d'instrucció i subratlla que oposar-se a què Girona, Salt i Sarrià de Ter siguin els administradors de l'empresa mixta «no té cap mena de fonament». I menys encara quan s'estan investigant suposades «actuacions il·lícites» comeses per la part privada que «han perjudicat econòmicament una societat constituïda per gestionar un servei públic». La resolució, que signa la magistrada Fátima Ramírez, aparta del tot Girona SA de la gestió d'Agissa. Ho fa també atenent la petició del fiscal, que en el seu escrit subratlla que durant la investigació, per part del soci privat s'han trobat «despeses de caràcter sumptuós» i un «repartiment de guanys que ha descapitalitzat» l'empresa mixta.

A finals d'octubre, i seguint allò que va manar el Jutjat d'Instrucció Número 2, els ajuntaments van assumir el control d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa). Els tres consistoris van crear un òrgan de gestió on Girona assumia el pes del dia a dia de l'empresa mixta, però amb la voluntat d'acordar les decisions per unanimitat amb els altres dos. Arran de la intervenció judicial, els ajuntaments van passar a controlar els comptes de la societat, els crèdits, el pla d'inversions o les tarifes de l'aigua, entre d'altres. La part privada d'Agissa, Girona SA, en va quedar del tot apartada. I això va suposar, entre d'altres, que el Consell d'Administració que hi havia hagut fins aleshores desaparegués, i que també se suprimís la figura del conseller delegat.

Davant la decisió del jutjat de nomenar els tres consistoris com a administradors judicials, Girona SA va presentar dos recursos: un de reforma i un d'apel·lació. El primer ja es va desestimar al novembre, i ara, l'Audiència de Girona ha tombat el segon. En conseqüència, el tribunal ha donat el vistiplau perquè els ajuntaments assumeixin la gestió del servei d'aigües mentre dura la investigació del cas. La interlocutòria de la Secció Tercera de l'Audiència és clara. L'escrit recull textualment que «la pretensió» de Girona SA de continuar portant les regnes de l'empresa mixta «no té cap mena de fonament». Sobretot, tenint en compte que el jutjat d'instrucció va traspassar el servei als tres ajuntaments perquè la part privada hauria comès suposades «actuacions il·lícites» que van «perjudicar econòmicament» la societat. A l'hora de tombar el recurs, l'Audiència també té en compte la petició que va fer el fiscal anticorrupció José Grinda demanant explícitament que es rebutgés. Grinda va entrar un escrit al jutjat on deia que resultava «anòmal» que es permetés als investigats «dirigir els designis de la concessionària i, per tant, del servei públic de l'aigua». Al seu escrit, Grinda recordava que, precisament, l'administració judicial s'havia acordat perquè el jutjat tutelés els números d'Agissa (ja que els tres ajuntaments li han de rendir comptes periòdicament). I que la mesura també perseguia «erradicar els abusos que s'imputen als anteriors administradors». Entre d'altres, Grinda hi esmenta explícitament «despeses fictícies, despeses personals de caràcter sumptuós o descapitalitzar l'empresa». D'aquesta manera, l'Audiència de Girona aparta del tot Girona SA de la gestió de l'empresa mixta.