El barri del Mercadal de Girona té un passat estretament lligat al teixit hidràulic i industrial de la ciutat. Ara, les obres de la central elèctrica del Molí -que ha d'allotjar oficines municipals- han permès documentar les restes medievals del segle XIV que encara es conserven sota el carrer de Santa Clara i que connecten amb el riu Onyar, malgrat les modificacions modernes i contemporànies que s'hi han anat fent. Concretament, s'han trobat les restes de l'antic Molí de Baix i del pont que cobria tres canals subterranis del rec comtal.

L'Ajuntament de Girona ha explicat que, malgrat que les restes no seran visitables, sí que es faran accessibles per als estudiosos de l'arqueologia o la indústria moderna, per tal de contribuir a la recerca i la difusió. Com que es tracta del primer testimoni arquitectònic conservat que s'ha trobat d'aquests espais, el consistori preveu documentar gràficament i estudiar les restes per posar-les en valor.

Els tres canals tenien per nom canal del Portell, canal del Molí i el rec Monar, per on encara passa l'aigua de la séquia que va a parar al riu Onyar. El pont que servia per creuar els tres canals està documentat des de 1372, tot i que podria ser més antic. A més, s'han localitzat també les restes d'un antic molí fariner, el Molí de Baix, que dataria d'entre els segles XIII i XIV. Es troba ubicat a la cantonada entre els carrers de Santa Clara i del Perill, i l'any 1885, després de moltes transformacions, es va acabar convertint en la primera instal·lació d'una central elèctrica a la ciutat. L'avenç de les noves tecnologies va permetre substituir, primer, les rodes de molí per turbines i, més endavant, aquestes per generadors d'energia elèctrica.

Vint-i set molins a la zona

Aquest, però, no era l'únic molí que hi havia a la zona. Al contrari: tal com es desprèn dels documents conservats, que daten de principis del segle XI, la hidrografia de la zona va propiciar l'establiment de grans extensions d'hortes i, posteriorment, l'àrea va ser declarada com a zona industrialment aprofitable, fet que va afavorir la instal·lació de diversos molins. De fet, segons una missiva reial de 1346, en aquell moment hi havia 27 molins en aquest sector, i l'activitat en alguns d'ells no s'aturaria fins ben entrat el segle XIX.

L'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, va destacar en una visita realitzada ahir la importància que tenen les troballes per documentar la història de la ciutat. «Girona té una relació molt intensa amb l'aigua, i hem de posar en valor el patrimoni hidràulic que tenim», va indicar. La màxima responsable municipal també va destacar la importància d'haver localitzat un patrimoni industrial de primer ordre que se suma a l'eclesiàstic i als vestigis jueus que hi ha a la ciutat, i va anunciar que a partir d'ara s'inicia «un procés de recerca per aprofundir en el coneixement d'aquest patrimoni i en la seva relació amb el barri del Mercadal».

Per això, malgrat que és complicat que aquest patrimoni es pugui fer visitable, sí que es documentarà bé i es farà accessible per als investigadors que estiguin treballant amb temes relacionats amb aquest àmbit.