Aquest hivern hem tingut fred al cos i a l'ànima. Un vent gèlid de ponent ha remugat amb força i ens ha obligat a cobrir-nos amb un plus d'abrigall. També és cert que de la meseta castellana no ens ha arribat mai cap tipus d'escalfor benèfica, però l'oratge sinistre d'aquesta temporada ha estat per no oblidar. La gelabror hispànica és especialment funesta, perquè es cova en una estepa on només floreixen les presons, les comissaries, les casernes, els tribunals i els cadafals.
Per combatre aquest alè fètid que sorgeix de l'erm borbònic, ens ha calgut abrigar-nos en la calidesa d'una bufanda groga. Ja els antics ciutadans de la Roma republicana es resguardaven el coll i la boca amb aquesta peça de vestir, el sudarium, en deien. Se'l posaven per les calendes d'octubre i no se'l treien fins a molt més enllà dels idus de març. La bufanda els servia per aixoplugar-se del fred, però també dels mals auguris que amenaçaven constantment la civilització de l'urbs del Tiber.
La bufanda servia també com a distintiu de grau en les legions romanes i més tard es va fer popular entre els soldats de l'exèrcit croat, que es van passejar per París abillats amb un mocador al coll nuat a la part del davant, que els francesos van anomenar cravatte i que ha arribat fins a nosaltres perpetuada en el coll dels executius més agressius, dels advocats més sol·licitats i entre els jutges de l'audiència quan han de dictar sentència o presó preventiva perpètua.
Jo no soc de corbata, mai m'ha anat bé, però de bufanda i de mocador sí, i ara encara més. És probable que a partir d'ara es perpetuï també en el meu coll, ja sigui a l'hivern, a l'estiu o l'entretemps, a més, trobo que el groc m'afavoreix, em fa sentir més respectable, més honest, més civilitzat i més lliure. La seguiré portant pel que ha passat, pel que passa i per tot el que encara ha de passar, en honor dels meus amics i per fer avinent el deshonor dels nostres enemics.
