Després de la sentència emesa pel Tribunal Europeu de Drets HumansTribunal Europeu de Drets Humans, en la qual aquest no veu incitació a l'odi en la crema de fotos de Joan Carles I a la plaça del Vi de Girona per part de dos joves el setembre de 2007, alguns dels encausats han celebrat avui la decisió. La defensa de Jaume Roura i Enric Stern, el lletrat Benet Salellas, va assegurar que la decisió s'ha de llegir com "una victòria del moviment" i "un homenatge a la resistència i a la persistència en defensar que aquesta posada en escena va ser un acte normal, que queda totalment enquadrat dins de la llibertat d'expressió i dins de la llibertat de manifestació".

"Les sentències d'Estrasburg serveixen per donar pautes d'interpretació a tots els tribunals, especialment aquells que tenen per objecte la tutela de drets fonamentals com en aquest cas és el Tribunal Constitucional (TC). El que volem és enderrocar la doctrina que va intentar establir el TC el 2015 i que ha estat utilitzada després per interpretar tots els delictes d'injúria a la corona, enaltiment del terrorisme i que ara s'ha començat a utilitzar de manera massiva contra l'independentisme" va explicar durant la compareixença a la mateixa plaça del vi.

L'advocat també va remarcar que la sentència és una "estocada molt profunda i sòlida" contra el delicte d'injúries a la corona, ja que precisament "el rei, que és el màxim representant polític, ha de tenir una tolerància a la crítica molt més intensa que la resta de la ciutadania".

El primer retret públic

El representant d'Alerta Solidària, Martí Majoral, va recordar que "no només van ser dues persones les represaliades" sinó que "hi va haver moltes persones més als Països Catalans i arreu de l'estat espanyol" que seguint la crida de solidaritat van cremar fotografies del rei i van patir la repressió en forma de multes i judicis. "Feia molts anys que esperàvem la sentència i considerem que és un primer retret públic i notori d'un tribunal que l'Estat Espanyol legitima i on participa" va afegir.

Majoral també va aprofitar per animar a la ciutadania "que cada vegada que la família reial gosi trepitjar els països catalans el poble respongui amb pires monàrquiques i fotografies del rei en flames i que ho puguem convertir en una bonica tradició ara que venen les falles".

Encenedors "pel que pugui passar"

Els dos gironins encausats no van participar en la roda de premsa, però sí que hi van ser presents alguns dels altres setze - els quals van acabar absolts - que posteriorment van cremar fotos en solidaritat amb ells. Una de les represaliades va ser Núria Brugada, que avui va parlar en nom de tot el grup. "Aquesta sentència referma en certa manera que nosaltres teníem la raó" va explicar, aprofitant per "agrair també tota l'onada de solidaritat rebuda". Brugada va anunciar també que el dissabte hi ha prevista una petita celebració, on la gent pot portar encenedors "pel que pugui passar". "El que busca la repressió és desmoralitzar, i 10 anys després seguim mobilitzats, no han aconseguit el que volien" va sentenciar.