Trencapeus. Mata Homes. La Puta i la Ramoneta. Els qui corren per muntanya solen batejar alguns camins amb noms identificatius que permeten relacionar fàcilment l'indret amb alguna vivència. També hi ha el Caganer. S'ha batejat així pel perill de trobar-s'hi un individu amb el cul a l'aire defecant després d'un bon àpat de calçots. El camí està a tocar de les barbacoes de la font del Ferro. A la vall de Sant Daniel. Es distingeix molt fàcilment. Sol està minat de papers de vàter i femtes, algunes tan erectes que es podrien confondre amb perilloses serps. L'escena es repeteix i s'agreuja els caps de setmana. I no només per aquestes «excursions» dels qui han d'amagar-se per alleugerir un àpat recent. Tot l'entorn queda ple de deixalles.

Quan les papereres estan plenes, pocs pensen a endur-se la brossa a casa o a buscar un contenidor proper. Tot queda apilonat a l'entorn del paratge. Pels bancs, per les taules, pels murs de pedra, per terra. Bosses de plàstic, papers, llaunes, ampolles, restes de menjar... Fins i tot, a dins de les barbacoes. Una mica de vent i tot queda perfectament escampat com si hi haguessin passat porcs senglars. Però són porcs humans. Per no parlar de la gran quantitat de cotxes aparcats a tocar del paratge, molts en indrets inversemblants. L'espai corre el perill de morir d'èxit.

Aquest dilluns m'han despertat amb un missatge d'indignació al telèfon mòbil. Un company que corria per la zona ha hagut d'aturar-se i gravar l'escena. Perquè un runner s'aturi ha de ser greu. I sí, el vídeo que m'envia és l'exemple del que podria considerar-se un aparador de porcs. És dilluns festiu. I, per tant, l'empresa encarregada no ha passat a netejar. Però fora màscares. La principal culpa és dels usuaris. Ell mateix ho deixa clar: «Pots fer article per denunciar la falta de civisme?».

Fa uns anys, de bon matí, em va arribar un altre missatge. En aquest cas, anònim. Després sabria que només se m'enviava a mi. A saber per què. Potser perquè de petit feia la feixina a la plaça de les Sardanes de la vall i agafava gallines amb les mans d'una masia familiar. El missatge em demanava que estigués atent. Que farien un muntatge a l'entrada de la vall. La idea era demostrar el rebuig de la unió de Sant Daniel a Girona, feia 50 anys, amb una instal·lació trencadora. La manera de descobrir el muntatge va ser anar-hi a córrer. Conciliació. Amb bales de palla, enmig d'un prat, va aparèixer el número 50 recobert amb paper... de vàter. És obvi per què.