Veure com es fa un programa de televisió en directe. Aquest era el principal al·licient per a la majoria de persones que van acostar-se ahir fins a la Sala Simfònica del Palau de Congressos de Girona per seguir en directe el sorteig de la Grossa de Sant Jordi. La sala només es va omplir fins a la meitat, sí, però això no va restar gens d´entusiasme ni al públic ni als animadors de la gala, presentada per Lluís Marquina i Candela Figueras i emesa en directe per TV3. En aquesta ocasió, els premis van passar de llarg, però no va importar, perquè l´important era l´experiència. Sobretot per a aquells que venien de més lluny, com el grapat de veïns de Bellpuig (Lleida) que van ser efusivament saludats per l´«animador» oficial de la gala, Ferran Aixalà, del grup Pastorets Rock, encarregat de posar música a la gala.

El Palau de Congressos es va mudar per a l´ocasió, amb una catifa vermella per la qual va passejar la «Grossa» i es va fotografiar amb algunes autoritats municipals, inclosa l´alcaldessa, Marta Madrenas. Un cop tothom es va haver assegut, Aixalà va ser l´encarregat d´escalfar i donar les instruccions al públic abans que comencés el directe. Les directrius no eren res d´extraordinari: assegurar-se que no sonés cap telèfon mòbil, passar-ho bé i recordar que, en ser en directe, no hi hauria ocasió d´anar al lavabo.

Mentre Aixalà relaxava el públic amb les seves bromes, s´anava informant del compte enrere del temps que faltava per a l´inici del programa: dos minuts, un minut, 30 segons... i, en projectar-se el vídeo inicial, tothom va aguantar la respiració. O gairebé. Les instruccions havien estat clares: no aplaudir fins que s´acabessin les imatges, on es podia veure una «Grossa» molt grossa passejant pels racons més emblemàtics de la ciutat, baixant les escales de la Catedral o creuant l´Onyar fins arribar al Palau de Congressos.

La gala va ser prou àgil -va durar tres quarts d´hora- i va transcórrer amb normalitat. Els assistents van riure amb els vídeos de l´APM o de Polònia i alguns van mostrar a la periodista Anna Bertran, que estava amb el micro entre el públic, quina expressió havien «entrenat» per si guanyaven. Fins i tot va haver-hi referències molt explícites al restaurant Can Barceló de Campdorà, que ha repartit el premi en dues ocasions.

Al final, però, no va ser necessari que ningú posés cara d´alegria. Cap dels assistents es va endur cap dels premis grossos (o com a mínim no ho va dir), malgrat que sí que se´n van repartir alguns de menors. Tot i això, el públic va sortir més que satisfet. «Ens ha agradat molt, no ho havia vist mai i ha estat molt bé», explicava la Maria Molas, de Girona, que va assistir al sorteig amb una amiga. Molas havia anat a buscar un número expressament a Can Barceló per si tornava a atraure la sort, i malgrat que això no va succeir, no li va importar.

També sortien animades la Maria, la Paquita i la Consol, tres amigues de Salt, Bescanó i Girona a qui els va fer gràcia veure el sorteig en directe: «No hem tret res i per tant no hem pogut fer cara de oooh, però ha estat molt bé», van indicar. Igual de contents estaven Emili Burch i Maria Mainegre, de Vilablareix: «No ens ha tocat res però l´experiència i la il·lusió que ens ha fet no ens ho treu ningú, és millor que veure-ho per la tele», van garantir.