A Figueres han començat un projecte escolar pioner a les nostres comarques. Té a veure amb la reducció del soroll als menjadors de les escoles. Semblaria que l'excés de decibels pot provocar desconcentració, mal de cap, tensió muscular, insomni, estrès i disminució del rendiment cognitiu dels infants. I això no és un mal menor. Ho lligo amb l'esbroncada que vaig rebre d'una mestra que va assistir per primer cop a un ple municipal de Girona i a qui molestava que jo no semblés atent al discurs del defensor de la Ciutadania.
Els llatins som reactius. Fins i tot els llatins del nord a la dreta. I un discurs així, sempre provoca reaccions. Confesso que encara no he desenvolupat el do de la insensibilitat, tot i estar en el bon camí. Però, com a la mainada, millorar l'entorn ajudaria. Ens hem acostumat al món sorollós. Visitar el mercat municipal, per exemple, és conviure amb tones de soroll. Venedors cridant, megafonies celebrant aniversaris amb músiques inhumanes, amistats retrobades que gràcies als crits et recorden per què es van perdre... soroll, i més soroll. I la Rambla? O la plaça de la Independència? Músics de música balcànica enllaunada, cotxes amb conductors emprenyats, manifestacions farcides de crits i cants èpics... si fins i tot els ciclistes criden! I alguns fan cridar els vianants que temen perdre la vida sota una roda radiada. Soroll, i més soroll. I aquest cop sí que no en podem donar la culpa a l'Ajuntament, per més que vulguem.
De l'excés d'escombraria acústica només n'és culpable la nostra educació. Per tant, la nostra educació ens pot estalviar molts mals de cap, tensions musculars, insomnis i estrès. Rescatar el plaer del silenci, de la manca de depenència d'allò que eufemísticament hem anomenat «continguts», i que no és res més que la sobrevaloració del volum de dades, i recuperar la part de vida que hem regalat al brogit, potser ens ajudarà a empassar-nos millor la convivència. Maleït soroll!
