La comunitat educativa de Salt està cansada de reclamar, sense èxit, millores als centres educatius i ha decidit dir «prou». Està enllestint un manifest molt dur per denunciar les greus mancances i necessitats existents a la vila. Lamenten que els polítics, al seu parer, no estiguin fent res per capgirar la situació. Fins i tot parlen de «racisme institucional» perquè moltes famílies dels centres no tenen possibilitat real de queixar-se, «ni dret a vot». Afirmen que això afavoreix la segregació i la cohesió social. Tot plegat ho volen fer públic dilluns en un acte reivindicatiu al carrer.

Ahir estava prevista una reunió de diferents entitats per acabar de consensuar la mobilització del dia 7 de maig. Al document s'hi estan adherint diferents entitats vinculades a la formació, als infants, a l'educació, al tercer sector i a les associacions de mares i pares dels diferents centres educatius.

La comunitat educativa considera que cal dir prou i que s'ha de començar a fer soroll perquè de cara al proper curs, en l'àmbit polític, sobretot des del Departament d'Ensenyament, es prenguin les decisions adequades per a la vila i els estudiants.

Dues línies més

Reclamen la necessitat que es reconegui la singularitat de Salt amb l'aprovació d'una legislació especial i específica per la vila. Al seu entendre, lala situació de Salt és excepcional i aplicar mesures estandaritzades (les que es fan a nivell global català) no resolen les problemàtiques sinó que poden perpetuar-les. També consideren que cal una planificació educativa compartida. També que s'aprofiti la davallada demogràfica a infantil i primària per rebaixar les ràtios i que a secundària una de les dues línies addicionals previstes per al proper curs sigui a primer d'ESO de l'institut Salvador Sunyer, per tal d'igualar-lo als altres dos ja existents.

El manifest, impulsat per la coordinadora d'AMPAs i la plataforma Salt'Educa, pretén deixar palesa la precarietat dels equipaments, així com la manca de previsió i planificació a l'hora d'incorporar grups addicionals i la necessitat d'un quart institut que serveixi per mantrenir uns centres d'educació secundària de dimensions mitjanes, complir amb les ràtios establertes i poder fer un millor seguiment de l'alumnat durant tot el seu itinerari formatiu. Apunten directament al Departament com a responsable d'aquest fet i deixen clar que les institucions coneixen «la singularitat de la situació però tot i així no es percep una voluntat ferma de revertir-la».

Es recorda que a Salt hi ha dues escoles i un institut en barracons. Aquest darrer des del 2004. També es posa l'accent en què Ensenyament s'havia plantejat tancar una línia de P-3. Tot i que finalment no serà així, temen que es pugui tirar endavant en un futur i indiquen que si hi ha una davallada d'alumnes a infantil i primària s'hauria d'aprofitar per poder establir ràtios de 18 infants a tots els centres per millorar l'atenció de l'alumnat i un repartiment equitatiu dels alumnes d'incorporació tardana. Pel que fa a secundària, lamenten que el Departament hagi decidit fer front a l'increment d'alumnes augmentant dues línies de primer d'ESO als instituts que, actualment són de tres línies, convertint-los en centres amb quatre línies cadascun.

A parer seu, una de les línies s'hauria de posar al tercer institut que ara té dues línies. Recorden que els dos instituts que passarien a tenir quatre línies ja tenen l'espai molt limitat i el Departament els ha proposat utilitzar aules dels centres escolars de primària propers per fer-hi classes, quan aquests també tenen mancança d'espai. Indiquen que amb la seva proposta s'igualarien els tres centres de secundària.

Actualment, s'està fent un Pla Educatiu de Ciutat a partir d'una diagnosi prèvia.En aquest sentit, el manifest assenyala que aquest pla pretén que es puguin prendre decisions per millorar la situació educativa. Afirmen que sense la implicació del Departament no serà possible i apunten que, per ara, no s'està anant «en la mateixa direcció».