La Casa Masó incorpora nous espais d'exposició permanent que s'endinsen a la vida íntima de la família i la Girona noucentista. Són quatre estances de la segona planta -fins ara, només oberta parcialment- que inclouen tres habitacions i una sala d'estar. Hi destaquen, entre d'altres, els mobles que el mateix arquitecte va dissenyar per encàrrec del seu germà al 1916 o per a la cambra dels seus fills als anys vint. Cadires, una taula, llits o un armari que recullen l'empremta del Noucentisme i mostren com Rafael Masó va traslladar-la a la decoració i a l'interiorisme de l'època. L'historiador de l'art i director de la Fundació Rafael Masó, Jordi Falgàs, explica que les habitacions que ara s'incorporen a la visita guiada permetran al visitant "entendre com era la vida diària de la família", però també la d'una casa de la Girona de principis del segle XX (on convivien diferents generacions i classes socials).
La casa museu del carrer Ballesteries, on Masó va néixer i viure fins al 1912, obre ara tota la segona planta a les visites guiades. La fundació que preserva el llegat de l'arquitecte ha incorporat quatre noves estances al recorregut. Són tres habitacions i una sala d'estar.
Emmarcada per dues portes amb els cèlebres vitralls en forma de campana, la sala inclou mobiliari que porta el segell de Rafael Masó. L'arquitecte el va dissenyar l'any 1916 per encàrrec del seu germà Santiago. Aleshores, Masó feia quatre anys que ja no vivia a la casa pairal (en va marxar en casar-se).
La sala d'estar és tot un manifest de la decoració noucentista. Les cadires, la taula, l'aparador... Tots aquests mobles porten el segell de l'estètica que l'arquitecte va voler donar als interiors. Per reconstruir-la, la fundació s'ha basat en documents històrics (plànols i fotografies de l'època) però també, com precisa Falgàs, "en la memòria dels descendents de la família, que ens han orientat i assessorat sobre els usos que tenien els espais de la casa".
Diferents estils
La decoració de la sala xoca amb la de l'habitació de matrimoni que hi ha a tocar (la de Santiago Masó). Aquí, el llit, les cadires, el tocador i la còmoda són isabelins, de mitjans del segle XIX. "Això ens demostra que era una casa viva, on hi convivien diferents estils decoratius, com també passa amb les actuals", concreta Falgàs. "Però també ens permet ensenyar als visitants quin era l'estil que intentava canviar Rafael Masó, amb noves propostes de decoració i interiorisme", hi afegeix l'historiador de l'art.
Els nous espais que ara s'obren es completen amb dues habitacions. La primera inclou dos llits infantils i un armari que Rafael Masó va dissenyar per a dos dels seus fills (i que tot i que no formaven part de la casa del carrer Ballesteries, perquè Santiago no en va tenir, s'han volgut mostrar al visitant). "Són mobles dissenyats a finals dels anys vint del segle passat", explica Jordi Falgàs.
La segona habitació, situada a la banda de façana que dona al riu Onyar, recrea la cambra de la minyona. Aquí el mobiliari, de mitjans del segle XIX, és més auster (un llit, una tauleta i un tocador). "Molts visitants ens demanaven on dormia el servei; ara, aquest dormitori permetrà entendre com era la vida quotidiana de la família Masó i com en una mateixa casa hi convivien diferents classes socials", concreta Jordi Falgàs.
Les quatre noves estances de la segona planta s'han decorat amb pintures, escultures, dibuixos i altres objectes decoratius de les col·leccions de la Fundació. El seu director explica que les habitacions permeten veure "la petja" que va deixar l'arquitecte a la casa del Barri Vell. Un llegat que va ampliar fins i tot després de marxar-ne, "perquè per encàrrec del seu germà, Rafael Masó va continuar fent mobles i vitralls i remodelant diferents habitacions".
L'any passat, la Casa Masó va rebre uns 5.000 visitants. D'aquests, el 60% eren de Girona ciutat o altres punts de la demarcació. La resta venien d'arreu de Catalunya, l'estat espanyol o l'estranger (sobretot, francesos i anglesos).
Nova biblioteca i arxiu
La reforma de la segona planta de la Casa Masó també ha permès que la fundació traslladi les seves dependències a la tercera. A més dels despatxos, aquí s'ha condicionat una nova biblioteca i l'arxiu. Tots dos, amb espais per a consulta.
D'aquesta planta, on Masó tenia previst traslladar-s'hi quan es casés -tot i que no va ser així- en destaquen els vitralls que l'arquitecte va dissenyar per al menjador (ara, reconvertit en sala de juntes). Donen a la galeria, representen un capó, una copa de xampany, una fruitera i un peix, i la temàtica que els inspira és la de la festa major.
Nova exposició temporal
La Casa Masó obre els nous espais d'exposició permanent coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Museus. A més, també inaugura una nova exposició temporal, 'La casa noucentista: arquitectura familiar a Catalunya (1913-1932)', que es podrà veure a la planta baixa fins al 10 de novembre.
Organitzada i produïda per la fundació, la mostra presenta una selecció de les millors cases de Rafael Masó i els seus contemporanis per donar a conèixer l'arquitectura noucentista. En aquest cas, dels habitatges unifamiliars.
La mostra inclou més de quaranta plànols i dibuixos originals, a més de fotografies antigues i modernes, d’una selecció de divuit cases dels dotze arquitectes més representatius del moviment. A més de Masó, s’hi poden conèixer edificis de Lluís Bonet Garí, Albert Carbó Pompido, Josep Danés i Torras, Raimon Duran i Reynals, Adolf Florensa, Francesc Folguera, Josep M. Martino, Josep M. Pericas, Isidre Puig Boada i els germans Antoni i Ramon Puig Gairalt.
L'alcaldessa de Girona i presidenta de la fundació, Marta Madrenas, ha subratllat que "era urgent fer aquest estudi global de la casa unifamiliar durant el Noucentisme". "Va ser una part essencial de l'intent del moviment per modernitzar el país; però al mateix temps era un edifici que reivindicava la cultura vernacla i es volia fondre en el paisatge que l'envoltava", hi afegeix.
