Hi ha qui diu que Catalunya l'han construït els immigrants, i té tota la raó del món. De fet, en les venes dels catalans no hi corre ni una gota de sang aborigen. Els ibers eren un conjunt de pobles que venien de l'Europa central amb urnes sota el braç i es van assentar aquí perquè ningú els va preguntar què deia o deixava de dir el seu carnet d'identitat, però el cas és que sense ells no existiria Ullastret, ni un munt de poblats enrunats que són la joia de qualsevol arqueòleg.

Els grecs van venir a buscar-se la vida, com una mena de manters de l'època i van fundar una ciutat a la Costa Brava, que és una cosa que no podia dir tothom fins que es va perpetrar el projecte d'Empuriabrava. Posteriorment, va arribar un munt d'exlegionaris romans per fer de pagesos a l'Empordà i sense ells no tindríem ni oli, ni vi, ni pa i les cooperatives catalanes haurien de tancar per falta de subministraments.

Després van venir els visigots, que ningú sap exactament què van fer, però una munió de professors d'institut van viure durant molts anys d'intentar ensenyar als seus alumnes els noms dels seus reis. I també van venir els àrabs, els jueus i els francs, tres comunitats estrangeres sense la col·laboració de les quals, per exemple, no seria possible organitzar el Temps de Flors a Girona, perquè no hi hauria barri vell, ni call jueu ni banys àrabs, que no és que siguin àrabs però bé en tenen el nom. Fins i tot podem dir que la catedral de Girona la van construir immigrants occitans i que, posats a fer, ens van ensenyar a cantar allò d'«en Jan petit quan balla...».

És evident que Catalunya no seria el que és sense l'aportació d'onades i onades d'immigrants al llarg dels segles -4.000-5.000 anys?-, però és dubtós afirmar, com ara ho fa algú, que tot ho van fer els que van arribar just gairebé al final d'aquesta història, expulsats d'Extremadura i d'Andalusia -tot s'ha de dir- pels mateixos que ara continuen governant a Madrid amb impunitat i traïdoria.