Trepitjar el que queda de l'antic cinema Modern és tot un exercici de nostàlgia, retornar a un passat en què la llanterna de l'acomodador il·luminava les sales de cinema, les butaques eren de fusta i no es venien crispetes ni hi havia diners per comprar-ne. Per a molts gironins, Temps de Flors suposa l'ocasió perfecta per entrar un cop més en aquest edifici gairebé en ruïnes on sembla que el temps no hagi transcorregut des de fa dècades. Aquesta vegada, la cuinera Iolanda Bustos, juntament amb Marc Grañén i Ignacio de Juan, han estat els encarregats de decorar l'espai principal, que convida a asseure's a una gran taula on les flors i les plantes són les protagonistes.

Aquest any, però, podria ser l'últim en què l'antic cinema s'engalanés per la mostra floral, ja que l'Ajuntament ha anunciat un ambiciós projecte de reforma que ha de reconvertir aquest espai en un centre d'indústries culturals. La previsió del consistori, que ja ha rebut una subvenció europea, és que els treballs es puguin començar el segon trimestre de l'any que ve. Per tant, si no hi ha entrebancs, per Temps de Flors de 2019 les obres de reforma ja han d'estar en marxa.

Carmen Gallego, Esperanza Ramírez i Dolors Fernández són tres amigues que ahir al matí visitaven l'antic cinema i recordaven les tardes que hi havien passat de jovenetes. «Pujaves les escales i arribaves al galliner, que era més barat... i allà a la dreta hi penjaven els cartells... en aquells moments ja ens semblava antic, o sigui que imagina't ara! Ens sap greu que estigui tan deixat», explicaven. Per a totes tres, el cinema està pràcticament igual però amb una diferència: costa recordar-lo amb la llum que impregna la sala actualment, ja que no té sostre.