La quarta tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Girona i responsable de l'Àrea d'Educació i Esports, Isabel Muradàs, ha posat els càrrecs i l'acta de regidora a disposició de l'alcaldessa, Marta Madrenas, per concentrar-se en la defensa de la seva "honorabilitat", després que l'Audiència Nacional l'hagi citat com a investigada pel cas 3% de suposat finançament il·legal de CDC. Els 10 regidors del grup de CiU a l'Ajuntament han assegurat a través d'un comunicat que mantenen "la confiança en la innocència" de Muradàs, i han recordat que la instrucció judicial es troba en una fase "molt inicial". Per això han demanat "respecte" a la presumpció d'innocència de la investigada. De la seva banda, Madrenas ha agraït el gest a Muradàs i ha anunciat que prendrà una decisió "definitiva" en els propers dies.

El grup de CiU ha volgut posar en valor la tasca de Muradàs a l'Ajuntament i l'ha qualificat de "part essencial" en el desenvolupament del projecte de ciutat que defensa la formació. En aquest sentit ha considerat "innegables" els "bons resultats" de la feina de la regidora al capdavant d'Educació i Esports. Isabel Muradàs forma part de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona com a independent, després d'haver deixat tant Unió com Demòcrates.

Cal recordar que l'Audiència Nacional l'ha citat a declarar com a investigada pel cas 3% de suposat finançament il·legal de CDC a través d'adjudicacions d'obres i serveis públics. La interlocutòria del magistrat José de la Mata acorda citar un total de 23 investigats per delictes com prevaricació, suborn, malversació, frau contra l'administració, finançament il·legal o blanqueig de capitals i fixa la declaració de Muradàs per al dia 15 de juny.

Segons recull la interlocutòria, Muradàs va aportar "informació privilegiada" al conseller delegat de la constructora Oproler, Josep Manel Bassols (també exalcalde d'Anglès), quan era subdirectora d'Estudis i Coordinació del Departament de Governació. Per això, considera que hi ha indicis que podria haver comès un delicte de tràfic d'influències. Quan es va destapar el cas, Muradàs va reconèixer haver enviat documents a Bassols sobre la situació econòmica de dos ajuntaments però va assegurar que era informació "pública" penjada a un web de la Generalitat.