Una recerca sobre la diversitat sexual i de gènere a Girona, feta per quatre professors de la UdG, posa de manifest que el «sexili» de persones LGTB cap a Barcelona és «constant». El «sexili» és un neologisme per definir les persones que han de canviar de municipi per la seva opció sexual.

En les conclusions s'indica que encara que «Girona -com a ciutat petita- no es presenta com un espai segur per a molts i moltes participants en aquesta recerca, és cert que els agrada com a lloc per viure-hi perquè la ciutat ofereix calma, qualitat de vida i altres beneficis que no poden trobar en una gran ciutat». Tot i això, el text esmenta aquesta tendència per traslladar-se a Barcelona.

El llibre de Pilar Albertín, Antonia Dorado, Núria Sadurní i Jose Antonio Langarita com a coordinador, exposa que totes les persones LGTB de la recerca han estat «discriminades» per la seva opció, identitat o expressió de gènere al llarg de la vida «però també tenen històries de plaer, alegria, amor, confiança...».

Internet és una eina «vital»

El llibre veu important Internet com a lloc «vital» per a la socialització de moltes persones LGTB i considera que caldria «explorar les possibilitats d'intervenció social a través de la xarxa per millorar la qualitat de vida i les oportunitats de les persones LGTB invisibilitzades».

La recerca conté frases xocants i inclou entrevistes en profunditat a 15 persones LGTB que viuen, treballen o estudien a Girona, onze professionals i una enquesta a 142 ciutadans.

Per encarar la situació, es proposa desenvolupar plans locals, promoure que les entitats LGTB s'integrin en el procés de denúncia de crims d'odi, que els organisme públics fomentin els discursos positius, formar i sensibilitzar els treballadors de la salut, policies, fiscals, jutges i proveïdors de serveis per fer-los comprendre les particularitats dels LGTB i educar també als centres d'ensenyament.

Discurs municipal «embrionari»

Pel que fa a l'Ajuntament, la recerca admet que «l'administració local ha obert un discurs institucional pro-diversitat sexual i de gènere i contra la LGTBfòbia.» Però creu que és «un discurs molt embrionari, que cal «maduresa» per tenir un impacte més gran» i «més enllà dels aspectes estètics».