L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha constatat que Sant Sebastià, Girona i Granada són les ciutats amb la taxa d'escombraries més alta de l'Estat, mentre que Lleó, Alacant i Sòria són les que la tenen més baixa. L'associació de consumidors ha detectat diferències de fins al 600% en el cost de les taxes d'escombraries dels principals ajuntaments d'Espanya.
Sant Sebastià, amb un cost de 176 euros anuals, és la ciutat que cobra més per la taxa d'escombraries, encara que en estar vinculada al consum d'aigua, el seu import es redueix a mesura que el consum és menor. A continuació es troba Girona, amb un cost de 164 euros, i Granada, amb 142 euros. En el cas de Girona, cal tenir en compte que la taxa d'escombraries s'ha apujat per als anys 2018 i 2019 de forma extraordinària fins a un 9% degut al tancament de la planta de Campdorà per fer-hi obres de millora, de manera que actualment les deixalles es porten al Centre de Tractament de Residus de Vacarisses (Vallès Occidental) i per tant el cost és superior.
Així doncs, després de les importants pujades que van tenir lloc entre 2011 i 2014, el preu mitjà de l'impost (83,7 euros) porta diversos anys estabilitzat excepte a les ciutats de Girona, Ceuta i Sant Sebastià, que són els únics tres municipis que van incrementar la seva taxa per sobre del 5% durant el passat exercici. Santa Cruz de Tenerife i València són els únics que la van rebaixar. Les taxes més baixes es paguen a les ciutats de Lleó (36 euros), Alacant (28 euros) i Sòria (28 euros).
Aquestes són les dades resultants d'una anàlisi comparativa del cost de la taxa d'escombraries a 54 ciutats espanyoles realitzada per l'OCU, que posa de manifest una gran diferència entre el que es paga en unes ciutats i altres per la recollida i tractament dels residus domèstics. Unes diferències que, majoritàriament, estan relacionades amb la manera com es calcula la taxa a cada localitat.
En vint ciutats, la taxa és idèntica per a tots els domicilis del municipi, sense importar la grandària de l'habitatge o qualsevol altra consideració. En quinze més, la tarifa ve determinada pel carrer on es troba la vivenda. El valor cadastral de la propietat, en canvi, és el criteri al qual s'associa la taxa a Toledo, Burgos, Castelló i, parcialment, Pamplona, mentre que a Gijón i Vitòria es basen en les dimensions de l'habitatge. Finalment, a Saragossa, Sant Sebastià, Càceres i Sevilla la taxa està vinculada al consum d'aigua.
D'altra banda, l'OCU també assenyala que tan dispars com els preus són les bonificacions. El 70% de les ciutats analitzades compta amb algun tipus de bonificació, que gairebé sempre estan vinculades als baixos ingressos, encara que les famílies nombroses, pensionistes o llars on viuen persones amb alguna discapacitat és habitual que tinguin un tractament especial.
Així, l'organització assegura que una major publicitat d'aquestes bonificacions és fonamental perquè compleixin la seva funció social. No obstant això, encara són una excepció les ciutats que introdueixen bonificacions mediambientals: només a Girona, Oviedo, Sant Sebastià i Lleida es vinculen la seva taxa a la participació en programes de reducció de residus, ja sigui facilitant la seva correcta separació o dirigint-se als punts nets. Segons l'OCU, seria "desitjable" promoure rebaixes en la taxa d'escombraries per afavorir la reducció i el reciclatge adequat de residus en les llars.
L'OCU critica, a més, la falta de transparència que dificulta la comparació i no permet conèixer als ciutadans a què es destina els diners pagats per la recollida de les escombraries. Per poder fer la comparativa, l'OCU ha dut a terme una anàlisi de les taxes d'escombraries de totes les capitals de província més Ceuta, Melilla, Vigo i Gijón.
