No són els primers, però són els més mediàtics. Deixen famílies i les seves cases, per travessar fronteres i viure una vida nova. I la seva, és una tradició que passa de pares a fills. Tots han intentat la mateixa aventura. I quan són acollits pel nou país, i se'ls dona més del necessari per viure, cosa que mai passa amb els ciutadans del territori d'acollida, i tenen llocs on viure molt millors que els altres, pagats amb els impostos de tots, sabeu a què es dediquen? A gaire res de profit. Malgrat tot, però, arreu hi ha qui els riu les gràcies. No falten les campanyes ben organitzades on gent famosa els defensa i fins i tot els justifica. Esportistes, músics, artistes i cuiners de primera divisió els fan la gara-gara perquè dona bona imatge. Associacions en la seva defensa, conferències, moviments civils i, fins i tot, fundacions pensades per justificar la seva existència. I sobretot, no diguis res contra ells en públic! Que més d'un pobre ignorant se't menja viu. Si fins i tot han rebut, per criticar aquesta perplexa realitat, més d'un artista. Quina paradoxa! Mentre uns defensen el seu dret a l'exhibició, d'altres, per defensar la llibertat d'expressió i dir el que pensen sobre ells, poden acabar a la presó. O han de deixar el país.
Sabeu què us dic? Per més que la tele me'ls faci menjar amb patates a cada telenotícies, per més que me'ls ensenyin baixant del famós vaixell, atesos per la policia com si res i envoltats de càmeres de retratar, i per més que a la majoria dels polítics els exciti fer-se fotografies amb ells, jo als Borbons no els vull a Girona. Ni a Vilablareix. Ni enlloc. I demano als germans Roca que no els vulguin a casa seva. I que cap empresari, docent, investigador, esportista, periodista, artista o qui sigui, reti vassallatge a la monarquia anacrònica dels Borbons. Jo, a aquesta gent, no la vull aquí.
