Quan la política discuteix, encara, si el procés independentista ha esberlat per la meitat la societat catalana -Cs parla de fractura social; el separatisme d'«un sol poble»-, aflora un trencament de dimensions més acotades però de pronòstic complicat: la bretxa que separa la Guàrdia Civil i la Policia Nacional dels Guàrdia Civil Policia Nacional Mossos d'Esquadra Sense anar més lluny, ahir transcendia que la Benèmerita acusa la policia catalana de «deixadesa de funcions» en l'atestat sobre la protesta del 25 de març passat -el dia que Carles Puigdemont va ser detingut a Alemanya- davant la Subdelegació del Govern espanyol a Girona, una mobilització convocada pel Col·lectiu La Forja a les set de la tarda; prèviament, al matí d'aquell mateix dia, un centenar de persones es van concentrar a l'antiga seu provincial del Banc d'Espanya. També hi va haver retirada de banderes i talls de trànsit a la Gran Via de Jaume I.

Els investigadors de la Guàrdia Civil defensen que els mossos que custodiaven les protestes van demostrar un «alt grau de laxitud» professional, fins al punt que gosen afirmar que els agents autonòmics haurien pogut cometre un delicte de prevaricació per omissió, explica en declaracions a l'agència ACN l'advocada d'un dels encausats pels fets del 23 de març, Montserrat Vinyets.

Madrenas, «distesa»

En les diligència policials també rep l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, a qui els guàrdies civils reproven amb duresa per, presumptament, haver mantingut una «actitud distesa» amb els concentrats: «Lluny de convèncer els manifestants perquè deposessin el que estaven fent els va saludar cordialment», apunta l'informe. «Continua la repressió cap a l'independentisme. A Bertga (tot el suport a @nuriaveturosm [àlies al Twitter de l'alcaldessa d'aquell municipi, Núria Venturós, inhabilitada sis mesos per negar-se a retirar l'estelada de l'Ajuntament]), i també a Girona (...). M'acusen, atenció!, de mantenir «actitud distesa» amb manifestants. On és el canvi, @sanchezcastejon? [àlies del president espanyol, Pedro Sánchez]», es queixava, ahir, Marta Madrenas a les xarxes socials.

Compareixença davant del jutge

Dijous vinent, 28 de juny, està citat a declarar davant del jutge un membre del Col·lectiu La Forja a qui se li atribueixen els delictes de desordres públics, ultratge a Espanya, atemptat contra l'autoritat, robatori de la bandera de la Unió Europea, furt d'una bandera espanyola i danys per valor de 3.773 euros. La protesta del 25 de març, doncs, arriba al jutjat després que el subdelegat del Govern espa­nyol a Girona, José Manuel Sánchez Bustamante -que aviat deixarà el càrrec després del canvi de govern a Espanya-, presentés denúncia.«Actes vandàlics»

Que passés allò que va passar el 25 de març a la Subdelegació del Govern demostra, a criteri de la Guàrdia Civil, que els Mossos d'Esquadra van cometre «deixadesa de funcions», ja que, asse­nyala l'atestat segons explica l'advocada Vinyets, no van actuar quan s'estaven produint «actes vandàlics». És més: el dia dels fets, es fa constar en les diligències, diversos agents dels mossos haurien advertit la Guàrdia Civil que «no farien més del que estaven fent». Les acusacions de l'Institut Armat espanyol provoquen «sorpresa» a la lletrada, que recorda que també existeix un atestat policial dels Mossos.

A criteri de Montserrat Vinyets, els fets que s'investiguen se circumsciuen en el marc d'un acte «espontani» per rebutjar l'ingrés a presó dels exconsellers de la Generalitat Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa i de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i per respondre a la detenció de Puigdemont a Alemanya. L'advocada defensora del membre del Col·lectiu La Forja acusat en tot aquest procediment avança que no és segur que el seu defensat declari ni si arribarà a entrar al jutjat. Segons Vinyets, el jove està «convençut» que o bé l'absoldran o bé la causa quedarà arxivada.

Crides massives per a l'1-O?

D'altra banda, el jutjat d'instrucció número 2 de Girona que investiga les càrregues policials de l'1-O ha ordenat als Mossos que rastregin Internet per esclarir si es van fer crides massives per protegir els col·legis electorals. La jutgessa vol saber si amb aquestes convocatòries es pretenia «impedir o dificultar» el tancament dels locals de votació, informa Ràdio Girona. La instructora considera la diligència «necessària» per determinar «el context» en què es van produir les càrregues.