Sobre el món en general tinc algunes coses clares, tres o quatre, la resta són un grapat de dubtes i un cúmul de terabytes d'informació sobre els quals no tinc res a dir, perquè ho ignoro tot. Tres quartes parts d'aquest planeta les desconec totalment i allò que he trepitjat, nord enllà, ho he fet de puntetes, ho he flairat de passada i sense un coneixement científic i el que vaig escrivint és perquè ha niat estranyament dins meu.

He de confessar, per exemple, que no he llegit mai el Quixot. El meu avi sí que ho va fer. Va comprar-ne un a la llibreria Dalmau de la rambla de Girona, el 16 d'octubre de 1939, uns mesos després de tornar, vençut i cansat, de la guerra, i el mateix dia en què la Luftwaffe atacava per primera vegada territori britànic. El meu avi hi va invertir segurament molt d'esforç en una època de postguerra de moltes carències. Però se'l va llegir i va ser l'obra lectora de la seva vida, i sempre que venia al cas comentava alguna anècdota del cavaller de la trista figura i del seu rodanxó escuder.

A mi el Quixot em va agafar de trascantó, perquè era una obra en llengua estrangera i d'una època que m'interessa poc. Sempre he estat més partidari dels contemporanis, en català o ben traduïts. De tota manera, encara penso que l'he de llegir i potser per aquesta raó conservo el llibre del meu avi a prop, i una versió més moderna per si en el seu moment fallés, fràgil com és després de més de 80 anys, perquè el llibre es va editar -a Barcelona- abans de la guerra i algun full ja balla al caire del precipici.

Estic convençut que un dia em vindrà de gust llegir-lo, però també he de dir que ara potser és mal moment, perquè no tinc ganes de passejar-me per Espanya, ni que sigui literàriament. Des de l'1 d'octubre de l'any passat que ho considero terra hostil. Em sap greu pel senyor Cervantes que no en té cap culpa, però, si he sobreviscut fins ara sense llegir-lo, tampoc passarà res per esperar una mica més. De fet hi ha una ramada de polítics del partit taronja que han arribat a diputats sense llegir això ni moltes altres coses i la vida no els ha anat tan malament...