Quan s'entra a l'estiu, els aromes de l'ambient canvien amb molta rapidesa. I no hi ha cap missatge escatològic ocult vinculat a les altes temperatures, darrere d'aquesta afirmació. Però sí un de conceptual. Perquè passat l'equinocci d'estiu, el nas em comença a anunciar la proximitat de les vacances. Qui més, qui menys, comença a liquidar temes davant la proximitat dels llimbs que significa, especialment en l'àmbit administratiu, el període de vacances. Dona la sensació que hi ha pressa per tancar carpetes i ajornar les decisions importants i amoïnants per setembre ben bé. I el nas també avisa que, sigui per culpa de la canícula o perquè des d'ahir la majoria de mainada ja corre per casa sense escola, les 24 hores diàries es concentren als matins. Tot el que no es pugui fer fins passat migdia ja s'ajorna fins l'endemà matí. Hi ha temes quotidians que no pateixen cap trauma per culpa de les dilacions. D'altres, de país i de ciutat, tenim assumit de forma no tàcita, que millor que s'ajornin fins abans del fred. Qui serà el cap de llista, o la cap de llista, d'ERC a les municipals de l'any que ve; qui acompanyarà Marta Madrenas en l'aventura de ser per primer cop candidata pel seu partit, o per la seva formació, o per la seva plataforma, o pel que sigui; definir finalment què serà aquest «el que sigui»; saber qui es quedarà la cadira del PPC al ple municipal; saber qui es quedarà els dos nous regidors que provoca haver arribat als 100.000 habitants i que força passar de 25 a 27 edils. O algunes qüestions supramunicipals que condicionen la nostra ciutat, com per exemple, qui coi lidera el país. Com que estarem distrets amb les vacances, les dietes per salvar el tipus anant a la platja i la supervivència a l'extrema calor, ja podem ajornar aquestes coses. No passa res. El que realment em preocupa, però, són les alertes improrrogables. Les que de tan quotidianes i urgents deixem que s'ofeguin en una normalitat perversa i indecent. I d'aquestes, per desgràcia, la llista és massa gran. Massa. I inajornable.
