L'Ajuntament de Girona va presentar ahir l'esperat informe tècnic i econòmic que quantifica les despeses que ha assumit el consistori amb les diners de les arques municipals pels retards i «incompliments» d'Adif a executar les obres del TAV. El document, redactat per l'arquitecte tècnic i enginyer d'edificació Josep Maria Arjona, xifra l'import en exactament 5.199.806 euros. Es tracta d'un document exhaustiu de 39 pàgines on s'exposen tots els contractes, projectes i treballs que ha tirat endavant l'Ajuntament a l'entorn del parc Central perquè el Ministeri de Foment o Adif no ho han volgut pagar o perquè no ho considerava de la seva competència.
En l'informe s'hi inclouen els projectes de reposició de la zona del parc Central i d'altres espais de la ciutat afectats, els estudis previs i les compensacions als veïns i veïnes, entre altres aspectes. Les xifres d'aquest document «seran el punt de partida per intentar arribar a un acord amb Adif. Hem de portar documents certs i rigorosos per defensar amb bases sòlides i argumentades les nostres tesis». L'estudi es va lliurar ahir al matí als grups municipals de l'oposició i a representants de l'Associació de Veïns de Sant Narcís.
La quantitat i l'informe, segons va indicar l'alcaldessa, Marta Madrenas, serviran com a «punt de partida» d'una negociació amb l'Estat. Va recordar que amb l'anterior delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, no s'havia pogut produir la reunió i que estava a l'expectativa de poder buscar una data amb els nous representants estatals, després del relleu al Govern espanyol.
OBRES EXECUTADESIMPORT (EUROS)
El regidor del projecte ferroviari, Carles Ribas, va aprofitar per deixar clar que no faria vacances: «Vull resoldre aquest tema. Vull deixar clar que estic disponible per a qualsevol dia que se'm vulgui convocar durant aquest estiu. Agost inclòs». Madrenas també va mostrar la màxima predisposició municipal en la «carpeta» del parc Central: «Necessitem i volem tancar l'episodi del soterrament del tren i aquest és el primer pas ferm», va dir.
La xifra conté multitud d'actuacions i projectes. Hi ha des de treballs previs a l'inici de les obres, contractacions per assessorament i estudis topogràfics, fins a grans inversions en carrers afectats directament per les obres. Per exemple, hi ha la reurbanització del carrer Bisbe Sivilla i la plaça Montserrat, a tocar del parc Central les reformes de vials com Josep Maria Gironella i carrer Oviedo, que és per on hi van passar centenars de camions o Canonge Dorca, Francesc Rogés, Ramon Turró o Bernat Boades, on s'hi van fer pous per injectar ciment previs al pas de la tuneladora. També hi ha aspectes relacionats directament amb els veïns afectats com la convocatòria de reunions, l'assessorament jurídic per les molèsties, les subvencions en l'IBI o l'obertura d'una oficina d'atenció a la ciutadania.
Madrenas va explicar que si les negociacions no arribessin a bon port amb l'Estat encarregarien un informe jurídic per determinar com recuperar aquests diners que es considera que haurien d'anar a càrrec d'Adif i de l'Estat.
De fet, aquests només són els «incompliments» sobre obres executades. El regidor del projecte ferroviari va recordar que inicialment havien promès a la ciutat, el soterrament del viaducte i que el tren convencional també aniria soterrat. Així com que hi hauria una estació intermodal (no la carcassa actual) i un aparcament amb mil places. També va recordar que s'havia promès enllestir els treballs en 36 mesos i mig i que ja en fa 110 i les obres no estan acabades.
L'informe també inclou un apartat d'obres pendents que l'alcaldessa confia que Adif assumeixi i que ara seran motiu de negociació. En total sumen 4.811.296 euros, hi inclouen la futura reforma de la plaça d'Espanya, on hi va haver l'estació provisional d'autobusos, i la restauració de la zona del Mas Gri, on es va fer el forat per fer-hi entrar la tuneladora i que s'hauria de convertir en un parc públic obert a la ciutadania.
L'alcaldessa també va explicar que són conscients que els veïns han patit «danys morals» i que estan mirant com exigir també compensacions per aquest concepte, tot i que els experts els han indicat que és difícil de quantificar una xifra.
Finalment, Madrenas va recordar que ara mateix també hi ha pendent una negociació amb l'Estat per milers de metres quadrats que ara són titularitat d'un o altre i que han de canviar de mans. Per exemple, algunes sortides d'emergència -com la de la Devesa- han de passar a mans estatals però la plaça poeta Marquina, a mans municipals.
