03 de juliol de 2018
03.07.2018
· OPINIÓ

Covards

02.07.2018 | 23:59

Fa dies que sento massa vergonya. I no sé ben bé si és culpa de la meva covardia o perquè, com diu qui em vol consolar, evito el conflicte. Em vull explicar. La setmana passada va ser el dia internacional de l'orgull LGBTI. I, més enllà dels actes i manifestacions, la comunitat va pintar algun pas de vianants amb els colors de l'arc de sant Martí, identificador de la seva lluita. Mentre esperava a poques passes d'un d'aquests passos tunejats, tres persones es van aturar a fer una fotografia dels colors. Una d'elles, en to innocent, va preguntar « ¿y esto tan bonito?». I el va respondre un dels companys: « lo han pintado los maricones para decir que son maricones». El to de veu de la conversa era prou alt per incloure'm en els estúpids somriures que van seguir per part dels tres. I vaig sentir vergonya. No perquè a la Girona del segle XXI hi hagi encara ignorants que facin servir un llenguatge groller. Ni perquè encara hi hagi algú que a hores d'ara, a la ciutat que presumeix de ser capital cultural, no sàpiga que l'arc de sant Martí respon a una lluita que encara ha de recórrer massa camí. No. Més aviat vaig sentir vergonya de mi mateix per no dir res. Per mirar-me'ls com un estaquirot i ni dir ni fer res.

Una mica com la lliçó que em va donar una amiga que, tot i no veure'ns des de fa més de 30 anys, va deixar un grup de Whatsapp que s'ha fet per reunir els companys i companyes d'escola que fem 50 anys enguany. I el va deixar perquè el to, les converses i els continguts penjats per algun dels homes participants, era sexista, groller i innecessari. Ho va fer sense escarafalls, amb discreció. Però ho va fer. I en privat va resoldre el que va creure convenient. Sense entrar en matisos, vaig sentir vergonya. Novament. Perquè vaig permetre que passés sense fer res. M'ho mirava en silenci. Per por al conflicte vaig preferir l'ambigüitat del silenci.

Hi ha qui diu que els catalanets som així. Prudents i enemics del conflicte. Conciliadors, diuen. Més aviat, crec, covards.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook