No voldria pas ser massa purista, però que Ciutat de X permeti que els llocs cabdals, que m'han inspirat aquestes cròniques, siguin requisats per produccions alienes, sèries de televisió coreanes (del sud, és un suposar) que porten noms com « Recuerdos de la Alhambra». Què voleu que us digui? Un s'ha de preguntar si és que, a Granada i la seva Alhambra, no tenen carrerons on filmar tota l'acció. Mesclar l'estructura andalusí amb una ciutat carolíngia sembla una mica agosarat. No és, ni serà la primera, ni l'última vegada que passarà. Recordo un film d'acció d'en Cruise, on en plena ciutat de Sevilla els protagonistes topen amb un correbous, que sembla més de Pamplona. De fet, Ciutat de X també està dins el món pseudo-medieval de Joc de Trons. Sembla (no ho he vist) que una escena descrivia una princesa despullada passejant-se per les escales de la Seu. La noia en qüestió, al llarg de les totxanes escrites per R. R. Martin, és ni més ni menys que una assassina sense cor. A més té un fill incestuós amb el seu germà bessó (si ho era o no de bessó, no acabo de recordar-ho, bé però tant li fa). Els sacerdots de la religió inventada d'aquelles terres inhòspites, plenes de crueltat sens fi, condemnen a la dissortada princesa a fer una passejada a pèl per la ciutat plena de gent. La gernació la insulta i li tira excrements, fruita podrida i qualsevol cosa fastigosa que tenen a mà. Els productors de la nova temporada de Joc de Trons varen escollir Ciutat de X per aquestes escenes i d'altres. Si voleu saber-ho, el títol genèric em fa pensar en « Cap de Trons», un epítet que un amic feia servir sovint, quan anàvem a l'escola de can Cakahuet. Possiblement perquè a ca seva, amb una gernació de germans, el devien emprar a tothora. La veritat és que, en el relat inacabable de Joc de Trons, les escenes als castells i les ciutats poden imaginar-se molt bé, desenvolupant-se per Ciutat de X i rodalies. Faltaria però el mur de glaç del nord llunyà, guardat per soldats-monjos, a fi d'impedir la invasió dels territoris més al sud per part de tribus incontrolades i monstres tipus zombi molt guais. La localització d'un element tan aliè (excepte si penso en els pous de glaç nostrats, com el que hi havia, crec, en el carrer de la Neu), em fa l'efecte que si les escenes no es roden a Sibèria o a l'Antàrtida, no sé pas on més les podríem ubicar. Amb unes quantes escenes ja n'hi ha prou per fer lluir Ciutat de X a les pantalles de plasma de tot el món.

Posats a fer, resignant-nos, a fi d'aconseguir un popurri hispànic, els coreans podrien afegir-hi un correbous pamplonès encalçant els protagonistes, però baixant per la Rambla i seguint per la Plateria, mentre el Marfà, vestit de menestral, giravolta entre els balcons. També hi faltarien uns minyons amb barretina i unes noies amb xarxa als cabells, tots calçant espardenyes i ballant una sardana a la plaça de les Aranyes. De sobte, un brau despistat del correbous causa terror als espectadors orientals, que extasiats per les tenores refilant, gaudeixen de la ballaruga. Un primer pla d'una cara cridant, tipus «El Crit» de Munch, seguit d'un fos en negre, podrien finalitzar un capítol. Que consti que són idees que brindo de franc als realitzadors orientals. Corea és a un tir de pedra de Fukuoka, al Japó.

Sent els coreans i japonesos uns artesans extraordinaris, les tècniques ceràmiques coreanes passaren a ser emprades en temps remots pels japonesos. Avui dia ceràmica feta a la coreana, perduda a Corea la tècnica, continua fent-se tal com al principi al Japó. No sé si en primera instància els coreans ho copiaren dels xinesos, que tenen fama d'haver-ho inventat quasi tot a l'antiguitat. Si quan veieu a Netflix alguna de les escenes de Ciutat de X, de les que brindo als productors coreans, no oblideu de fer-m'ho saber: els denunciaré per plagi... Per més que allí, a l'Extrem Orient, sembla que tot s'ho copiaven els uns als altres.