Arran de l'article que el senyor Miquel Fañanàs va publicar el dilluns en aquest diari, vull aclarir alguns dels seus dubtes i alhora aprofitar l'oportunitat per poder explicar als ciutadans la política de solidaritat i cooperació que apliquem a l'Ajuntament de Girona. A més, vull defensar el paper i la feina que fan les ONGs, imprescindibles per fer arribar les ajudes als països més necessitats.

Com a regidor de Cooperació sempre m'he sentit orgullós de la meva feina i la de l'Ajuntament de Girona. Som un dels municipis de Catalunya que percentualment més pressupost dedica a aquesta tasca, i li puc garantir que els diners estan invertits per implementar els projectes de cooperació que han estat aprovats en la convocatòria anual i que ha resolt una Comissió del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació. Durant els anys de crisi econòmica, hem fet un esforç per no disminuir aquest capítol, perquè des del govern sempre hem entès que el repartiment de la riquesa entre països rics i països pobres és un deure en què estem compromesos. Evidentment que parlem de quantitats modestes, però que són alhora molt significatives per a un Ajuntament com el de Girona i molt importants per a les persones beneficiades.

Més enllà de la convocatòria genèrica per a projectes concrets, i que el senyor Fañanàs detalla en el seu article, enguany s'ha fet una convocatòria específica per a projectes de cooperació amb Farsia i Bluefields. És per això que l'articulista no troba cap projecte destinat a les ciutats agermanades. Aprofito per comunicar-li que les bases són al BOP i que aquest divendres s'aprovarà la convocatòria a Junta de Govern, si no hi ha cap imprevist. Espero haver resolt així un dels seus dubtes.

També hauria de saber que els regidors ens preocupem, i molt, d'avaluar i controlar el destí de les subvencions. Es per això que tenim diversos instruments per a garantir el bon ús del diner públic, que sempre apliquem i que ens han donat bons resultats.

M'he desplaçat personalment, acompanyat d'un tècnic de l'Ajuntament de Girona i un altre del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a països com el Senegal, Guatemala i Nicaragua, precisament per controlar sobre el terreny l'execució dels projectes. Des del FCCD també tenen tècnics destinats a les zones, per arribar fins allà on no arribem els ajuntaments, i les memòries dels projectes són valorades per una altra Comissió del CMSC. Confio en aquests mecanismes, i encara més important, confio en la bona feina dels tècnics i també de totes les persones que treballen i col·laboren amb les ONGs i entitats d'ajuda al desenvolupament. Estic convençut que aquests casos lamentables de desviament de diners que comenta el senyor Fañanàs són puntuals i en cap cas identifiquen el sector.

Per això em dol especialment aquesta ombra de dubte que projecta sobre les ajudes que fem des de l'Ajuntament a través de les ONGs cap als països en desenvolupament, unes insinuacions totalment gratuïtes que crec que no fan bé a ningú i que no aconsegueixo entendre a quin interès obeeixen. Segur que hi ha coses a millorar, i en podem parlar i intercanviar punts de vista tantes vegades com calgui, com faré amb qualsevol ciutadà de Girona que vulgui fer propostes en positiu, preguntar per les nostres polítiques, o simplement esvair dubtes abans que provocar al lector sensacions o pors errònies.