A la Maria, usuària de la Residència de Gent Gran de Creu de Palau de Girona, l'aterraven els gossos a causa d'una mossegada brusca que va rebre de petita. Un dia va haver de fer-se càrrec d'un cadell abandonat i va pensar en regalar-li al seu fill. Ella li va preguntar: «Què és el que et faria més il·lusió del món que jo et regalés?» i ell, amb cara de sorpresa, li va respondre: «Un gos, mama?». En Jackie va passar a ser membre de la família durant 15 anys, i va ajudar la Maria a superar la seva fòbia. A la Residència, la Maria espera cada dimarts la visita de la Nit, la gossa que acompanya la veterinària Roser Feliu del servei d'educació canina Lladruc, una visita que es tradueix en companyia i que ajuda a evocar dolços records.

En Gerard i en Dylan esperen per començar l'activitat les ordres d'en Pere, tècnic en intervencions assistides amb gossos del CTAC Girona que treballa amb i per a les persones amb diversitat funcional, com ara els nens i nenes de la Residència Infantil Joan Riu, a Sant Gregori. A la terrassa del centre, a cobert del sol intens de mitjans juliol, en Pere ha col·locat quatre cons de colors amb unes targetes. En Gerard i en Dylan han d'agafar un cèrcol i encertar-lo dins el con del mateix color. En Dylan encerta i la targeta indica que ha de demanar la pota a la Menta. Ara és el torn d'en Gerard, a qui li toca col·locar el cèrcol pertinent i, aquesta vegada, llançar una pilota a la gossa. En acabar, els dos nois han de treballar conjuntament per muntar un seguit de peces per construir un cèrcol més gros per on salta en Panxo, l'altre dels gossos de la intervenció assistida. Esforç, constància i treball en equip són alguns dels valors que en Pere vol despertar en cadascun dels infants del centre, sempre comptant amb el suport i la motivació que aporten els gossos que educa.

Les tres històries divergeixen en edat i espai, però tenen un nexe comú: la intervenció del gos com a responsable de despertar diverses sensacions, com ara la voluntat de moviment, records i emocions a flor de pell. La finalitat dels especialistes és treballar el desenvolupament personal de diferents col·lectius i contribuir a la millora del seu benestar vital.

La Nit és una gossa de dos anys d'edat que es converteix en protagonista cada dimarts entre els passadissos de la Residència de Gent Gran de Creu de Palau. Molts residents esperen la seva arribada, i una d'elles és la Trini, una senyora a qui li encanten els gossos i que per amanyagar la Nit, cada setmana li guarda alguna resta del dinar embolicada amb un tovalló de paper. «Com a exercici, ella ha de fer la planificació del dia que som, pensar amb anticipació i guardar-se el menjar per donar-li a la gossa. A més, també es treballa l'expressivitat en el moment d'entregar-li el premi. La Trini és bastant tancada en si mateixa i la Nit li ofereix una obertura a partir d'estímuls, fet que millora la seva autoestima» , explica Roser Feliu, directora de Lladruc, centre que ofereix múltiples serveis com ara tallers educatius a residències de gent gran o escoles d'educació especial, correcció de conductes i cursos per a vigilants de seguretat, entre d'altres.

La Carmeta, una altra de les usuàries de la Residència, confia en l'arribada de la Nit a la seva habitació per poder fer-li moixaines i donar-li galetes, anomenant-la Brillant, com el seu gos «perdut». «Hi ha moltes persones que deixen el seu gos a casa per venir a aquí, on hi ha moments en què se senten soles i enyoren el contacte animal. La presència del gos s'assembla una mica al record que tenien de casa seva i, fins i tot, a vegades hi ha gent que anomena el gos amb el nom del gos que tenia abans», afirma Feliu, anant d'usuari en usuari acompanyada de la gossa. Les sessions a la Residència consisteixen en visites individuals però també en exercicis col·lectius que responen a les dinàmiques que marquen els animadors socioculturals i psicòlegs del geriàtric. L'Albert Serra, un dels dinamitzadors, ressalta que la metodologia amb gossos forma part del bloc d'activitats realitzades a partir de recursos naturals, així com els exercicis treballats amb plantes. Serra ressalta que el gos crea estímuls que fan interaccionar a les persones: «Conec casos curiosos de gent que no reaccionava amb res, però que amb el gos reacciona, li fa despertar alguna cosa internament» .

Roser Feliu descriu algunes de les claus per a l'ensinistrament dels seus gossos: «Agafem els cadells i els preparem sobretot perquè controlin la mossegada, aprenent a mossegar supersuau per agafar l'aliment. També treballem el tema de l'obediència, ensenyant-los habilitats com ara donar la pota, fer la croqueta o saludar, perquè després ho puguin practicar durant la intervenció», indica. «També treballem la socialització perquè puguin adaptar-se a qualsevol ambient», afegeix.

Durant l'any, Lladruc també va a les escoles per treballar amb els infants. Un dels casos és la unitat de Suport Intensiu a l'Escolarització Inclusiva (SIEI) de l'Escola Mas Masó de Salt. La tutora de la unitat, Susanna Alegre, confessa que «a través de l'animal, els nens aprenen a autoregular les seves emocions», un dels objectius principals del grup.

En Gerard i en Dylan són dos dels 23 infants que necessiten una atenció especial proporcionada pel Servei de Residència Infantil Joan Riu, del Consorci Sant Gregori, on s'aplica un model centrat en la persona i, de forma complementària, un model centrat en la família. Del total de nens i nenes residents, la meitat participa en les activitats amb gossos que ofereix el CTAC Girona cada setmana en el mateix centre.

Marc Pozo, director de la Residència Infantil, subratlla que «la finalitat és aprofitar les capacitats que tenen els infants per proporcionar-los la major qualitat de vida possible. Amb la teràpia amb gossos, a nivell psicopedagògic es pot treballar la concentració, l'atenció, el temps d'espera o la motivació». Quim Cuello, director educatiu i assistencial del Consorci, afegeix que «el fet d'interactuar amb els gossos i ser responsables de moltes decisions, fa que augmenti l'autoestima, la seva capacitat de decisió, i que també s'obtinguin beneficis motrius en donar-los la mà o acariciar-los».

Pozo explica que en el marc del model centrat en la persona, es treballa a partir de Pla Individual d'Atenció Integral (PIAI) que consisteix en «un programa individual format per un equip interdisciplinari on es decideixen quines necessitats té cada individu». El director i expert en intervencions assistides amb gossos del CTAC, Albert Marquès, apunta que «la nostra voluntat és captar l'atenció dels infants, motivar-los per realitzar activitats curriculars, com l'aprenentatge dels colors, i treballar la concentració. Aprofitem la presència animal com a fil conductor i terapèutic que dota de sentit l'activitat». Segons Marquès, «els gossos estan seleccionats i preparats des dels tres mesos. L'animal treballa durant la sessió motivat pel vincle amb el professional i pel reforç del menjar durant l'exercici, intentant que sempre se senti molt còmode treballant».