Quan vaig llegir que l'alcaldessa havia fet servir el vehicle oficial de l'Ajuntament per anar al Parlament, no em va fer massa mal d'ulls, francament. Ho trobo un mal menor, en el sentit que si paga el Parlament de Catalunya o l'Ajuntament de Girona la seva dieta de desplaçament, en el fons ho seguim pagant els contribuents. I no m'imagino l'alcaldessa Madrenas fent allò de cobrar el mateix concepte dues vegades. Que si ho paga la Generalitat, a Girona ens quedaran més diners? Tampoc ens vindrà d'aquí! Seguirem essent tan pobres, o tan rics, com sempre. Girona, rai.
Entenc, però, que la queixa rau en una qüestió d'imatge. Allò que diuen que no només cal ser honrat, sinó també cal semblar-ho. I en aquest punt, més enllà del concepte tan masegat de la transparència, és molt important que no hi hagi dubtes sobre les accions de l'alcaldessa. Tant les grans, com les més menudes.
És importantíssim que els ciutadans puguem comprendre per què els nostres polítics fan les coses de certa manera. I els gestos ajuden a explicar o a enrarir l'escena. Personalment, em passa amb coses d'aquelles que estan pensades per donar imatge de poder en territori ocupat. Per exemple, veure com els representants a l'ajuntament de Girona de Cs o del PPC porten escorta i/o xofer, fa mal d'ulls.
Què voleu que us digui. En el cas d'uns diran que els paga el partit. Lleig igual. No viuen pas en territori enemic. I, encara que ho pagui el partit, són diners invertits en una escenificació ridícula. En el cas de l'altre, fins fa poc, i ignoro si amb la pèrdua de poder ha canviat, és un servei que paguem els ciutadans de Girona a l'estat espanyol a través dels nostres impostos, ja que és la policia de l'estat qui fa l'acompanyament. Això sí, a l'estil espanyol: asseguts sota les voltes de la plaça del Vi fent un toc mentre esperen que la regidora popular abandoni el recinte municipal i s'encari al perillosíssim camp de combat que són els carrers de la irreductible Girona. La dona del cèsar, diuen.
