La nova Unitat d'Arítmies de l'hospital Josep Trueta de Girona ha atès 245 pacients durant el primer mig any de funcionament. La unitat, que va suposar una inversió de 4 milions d'euros (MEUR), es va posar en marxa el desembre passat. I durant aquest temps, els metges han fet ja 118 estudis fisiològics a pacients que patien taquicàrdies. Amb aquest procediment, s'indueix una arítmia al pacient per veure quina és la causa que provoca les palpitacions i concretar-ne els tractaments. Entre aquests, hi ha les ablacions: un procediment mitjançant el qual es crema el focus que genera l'arítmia i se'l desconnecta de la resta del cor. D'altra banda, al llarg d'aquests sis mesos els cardiòlegs han fet intervencions per implantar 108 dispositius (entre els quals, 36 marcapassos).
Des de l'inici de la seva activitat, el desembre passat, la Unitat d'Arítmies del Trueta ha atès un total de 245 pacients, als quals s'han realitzat un o més procediments. Els més habituals han estat els estudis electrofisiològics (se n'han fet 118). Aquest és un procediment diagnòstic que consisteix en induir arítmies als pacients que pateixen taquicàrdies supraventriculars per determinar quina és la causa que provoca les palpitacions. Segons els resultats de l'estudi, els pacients han de seguir determinats tractaments, com ara les ablacions.
L'ablació és un procediment pel qual es crema mitjançant calor el focus que genera les arítmies, de manera que aquest punt queda desconnectat de la resta del cor. Segons subratllen des del Trueta, l'efectivitat d'aquest tractament "és molt alta", perquè més del 90% dels pacients als quals s'ha fet una ablació no tornen a tenir arítmies.
En aquest primer mig any, al Trueta s'ha fet un total de 75 ablacions, de les quals 60 han estat convencionals i les quinze restants, complexes. Aquestes últimes arítmies són més complicades i el procediment necessita més feina tècnica: cal fusionar una imatge radiològica (de TAC o ressonància magnètica) amb l'electricitat intrínseca del cos, cosa que es duu a terme a través de sistemes de navegació en què cal la intervenció d'un enginyer. A aquest tipus d'ablacions complexes, cal dedicar-hi més temps que a les convencionals, el pacient ha de ser sedat i per fer-les cal que hi hagi més equipament tecnològic.
Marcapassos i desfibril·ladors
Des que està en funcionament, els metges de la Unitat d'Arítmies també han implantat 108 dispositius. En concret, 36 marcapassos a pacients amb bradicàrdia (freqüència lenta del cor), 29 desfibril·ladors automàtics implantables (DAI) a pacients amb risc de mort sobtada, 25 resincronitzadors cardíacs a pacients amb insuficiència cardíaca avançada i 18 holters implantables a pacients que pateixen síncopes que cal monitorar durant uns anys.
Segons informa el Trueta, durant aquests primers mesos d'activitat, d'entre tots aquests procediments només s'ha produït una complicació. Es va donar durant la realització d'una ablació complexa i es va resoldre satisfactòriament.
A més d'aquests procediments diagnòstics i terapèutics que necessiten l'equipament de la sala d'arítmies, els professionals de la Unitat també han fet altres activitats. Entre aquestes, 17 cardioversions (descàrregues elèctriques que tenen per objectiu restaurar el ritme cardíac normal) i 6 tests farmacològics per determinar si els pacients pateixen la síndrome de Brugada.
Seguiment remot
L'equip d'infermeria, que participa amb els cardiòlegs especialistes en aquests tractaments, també s'encarrega de fer el control remot dels pacients als quals se'ls ha implantat un DAI. Aquestes persones disposen d'un aparell comunicador que envia informació de manera contínua sobre l'estat clínic del pacient i del desfibril·lador.
El personal de la Unitat revisa la informació que es rep automàticament de manera telemàtica i l'avalua. D'aquesta manera, es pot fer un seguiment remot del pacient, detectar si s'ha produït alguna arítmia, i, fins i tot, conèixer l'estat de les bateries del desfibril·lador.
La nova Unitat està ubicada a la sisena planta del Trueta. Consta d'una zona de tractament de les arrítmies, d'un espai de control dels pacients i també comparteix amb la sala d'Hemodinàmica una zona de recuperació amb vuit llits. La inversió realitzada a la nova Unitat es va apropar als 4 milions d'euros, entre obra i aparellatge.
El Trueta té una població de referència de 741.000 habitants, xifra que el converteix en el segon hospital amb més població de Catalunya. Segons destaquen des de l'hospital, amb la nova unitat, el Trueta fa "una aposta ferma per una cardiologia capdavantera del màxim nivell que proveeix el centre de tecnologies innovadores que permeten fer una valoració i uns tractaments acurats als pacients del territori, sense necessitat de traslladar-los a altres hospitals".
