08 de agost de 2018
08.08.2018
· OPINIÓ

Les criatures

08.08.2018 | 01:01

Per definició, una criatura és un ésser incontrolat, imprevisible i empipador. N'hi ha gairebé per tot arreu, solen ser de talla petita, però arriben a créixer fins a l'alçada d'un vedell o d'un ruc. Criden, salten i fan caure objectes que estaven assentats en el seu lloc des de temps immemorial. Tothom sospita que neixen i creixen per generació espontània, tot i que sempre hi ha una mare i/o un pare que se'n fan responsables i que paguen les multes a l'autoritat competent.

Una criatura pot emetre un soroll continuat i agut que dispara totes les alarmes i que la fa ser el centre d'atenció prioritari en qualsevol circumstància, però encara és pitjor quan, per uns instants deixa de ser-ho i calla. Amb criatures al voltant, el silenci i la discreció sempre són mal senyal, i sol ser presagi d'esdeveniments horrorosos, que seran recordats durant lustres per les víctimes de l'incident.

Una criatura és un ésser singular, que riu com el pare, que té els ulls de la mare, els cabells del tiet, la manera de caminar de l'avi quan era jove i la manera de parlar de l'altre avi, quan encara parlava i recordava coses. És el súmmum de la perfecció i de la felicitat, si més no, fins que comença caminar i a parlar de veritat, a riure com ningú ho fa a la família i a desenvolupar uns rínxols que no es poden ensarriar ni amb una forca de carboner.

De petits són tan bufons i tendres que te'ls menjaries i després te'n penedeixes tota la vida de no haver-ho fet. De criatures només se'n poden tenir per obligació, per tradició o per descuit. Abans deien que els nens els portaven les cigonyes, però més endavant vam descobrir que els deixaven anar els bombarders. Si en veuen algun pel carrer, facin el favor d'avisar els tècnics de desactivació d'explosius i si el tenen casa, encomanin-se a Déu o al diable, el que tinguin més a mà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema