Girona vol fugir del turisme «ràpid» i sense valor afegit -és a dir, el que arriba en autocars per fer una visita de només unes hores a la ciutat- i apostar per un altre tipus de visitants, que estiguin interessats en la cultura, l'esport o la gastronomia i que estiguin disposats a quedar-se més dies per gaudir de la ciutat d'una forma sostenible. Aquesta és una de les línies que apunta el Pla Estratègic de Turisme, elaborat per la UdG per encàrrec de l´Ajuntament i que ha de servir com a full de ruta fins l´any 2022.

Segons dades de l´any 2016, el turisme té un pes del 7,26% sobre el total de l´economia gironina. Aquell any, el sector va deixar un total de 18,1 milions d´euros a la ciutat, que significa gairebé quatre vegades més que el 2012. De fet, entre 2012 i 2016, el nombre d´empreses turístiques va créixer gairebé un 50%, un increment superior al de les empreses dedicades a altres sectors, que es va situar en un 35,8%. A més, ha suposat un increment del 26% en mà d´obra, tot i que el cost mitjà per persona contractada és de 26.500 euros, fet que denota un dèficit de professionalització.

Davant d´aquestes dades, l´alcaldessa, Marta Madrenas, ha fet una crida a no alimentar la turismofòbia, ja que segons subratlla, el turisme és una part molt important de l´economia de la ciutat. «La turismofòbia no té cap sentit ni en termes econòmics ni socials», indica.

Pel que fa a l´increment dels habitatges d´ús turístic -que ha generat preocupació entre els veïns del Barri Vell i la plaça Sant Pere-, Madrenas admet que han influït en l´augment dels preus del lloguer a la ciutat, però adverteix que no és l´única ni la principal causa. Per això, manté que no és necessari limitar el nombre de llicències de pisos turístics, ja que en aquests moments estan estabilitzades entre les 600 i 700 i cada cop se´n demanen menys, perquè els propietaris veuen que no és rendible. De fet, hi ha uns 300 pisos que tenen llicència per a apartament turístic però que no funcionen com a tal ni tampoc es posen en lloguer tradicional.

L´objectiu del pla i també del consistori és treballar per atraure un turisme de qualitat, que es quedi a la ciutat durant uns dies i apreciï la seva oferta cultural, gastronòmica o esportiva, entre d´altres. En canvi, volen «fugir» del model de turisme que ve un sol dia en autobús, veu la ciutat ràpidament i no hi fa cap aportació. De fet, un dels conceptes a repensar és el del trenet turístic: no vol dir que hagi de desaparèixer, però sí reformular el model per evitar que només doni una volta ràpida per la ciutat.

«Ara mateix tenim un volum de visitants raonable i assequible, que està ben cobert per l´oferta hotelera i la resta d´allotjaments turístics. Per tant, cal consolidar el turisme que tenim i dirigir-nos cap a un model sostenible i equilibrat», assenyala la regidora de Turisme, Glòria Plana. En aquest sentit, més que turistes, els experts recomanen pensar en ells com a «ciutadans temporals» que aporten un valor afegit a la ciutat. En aquests moments, l´estada mitjana dels turistes a la ciutat és de 3,12 dies (2,12 nits) i la seva despesa mitjana és de 47,4 euros en concepte d´allotjament cada nit i 104,25 euros al dia en d´altres conceptes.

Una destinació en creixement

Segons l´estudi, Girona està en el bon camí per aconseguir-ho. La diagnosi estableix que es tracta d´una destinació en creixement, que compta amb atractius consolidats, bones infraestructures d´accés, està a prop de destinacions atractives com Barcelona i la Costa Brava i la seva activitat turística compta amb perspectives de creixement.

Però per poder desenvolupar un model de turisme sostenible, el pla estableix que s´han de desenvolupar alguns elements essencials. El primer és una millor governança, que ha de passar, entre altres, per gestionar l´encaix del turisme en l´estructura política i de gestió de l´Ajuntament, potenciar el turisme com a motor de desenvolupament d´altres sectors i apropar el turisme a la població local a través d´informar, formar i visibilitzar accions de millora. En segon lloc, cal millorar la gestió amb la creació d´un sistema d´informació, coneixement i intel·ligència, millorar els serveis d´informació i atenció al visitant i fer estudis sobre qüestions com l´impacte econòmic del turisme, les condicions dels seus treballadors i l´impacte en els preus del lloguer, entre altres. El tercer eix passa per preparar Girona per millorar l´atractiu de tota la ciutat a través d´una millor planificació urbanística, millors infraestructures i potenciació de la mobilitat sostenible. La quarta línia de treball consisteix en reforçar la competitivitat i la visió empresarial i el turisme com a motor econòmic i social de la ciutat, amb un Pacte per l´Ocupació de Qualitat del Sector Turístic, la millora dels serveis i la competitivitat de les empreses turístiques i fomentar la col·laboració entre elles. Finalment, el darrer eix consisteix en millorar el màrqueting i la comunicació.