Quin gironí no ha passejat pels jardins de la Devesa de Girona i s'ha fet fotos, quan era petit, amb els paons, amb el brollador o envoltat de plantes curioses? O amb les escultures de dos «bambis» en homenatge a Walt Disney que d'un dia per l'altre van desaparèixer?
Hom té bons records dels jardins, no obstant això, són molts els qui passada la infància els han deixat pràcticament en l'oblit. Són pocs els qui recomanen a amics forasters que s'hi apropin si han de visitar la ciutat. Des de fa uns anys, però, s'està intentant potenciar la zona per recuperar aquest punt per a la ciutat, tenint en compte el seu alt contingut patrimonial, ambiental i històric.
De fet, es coneixen com els jardins de la Devesa, però en el passat han estat identificats amb altres noms, com els jardins francesos, de la Rosaleda, de la Reina Victòria o, fins i tot, els jardins «romàntics». De fet, els jardins ja apareixen reflectits als dibuixos de 1859 per l'arquitecte municipal Martí Sureda, amb l'objectiu que esdevinguessin un lloc del parc de la Devesa de passeig agradable i tranquil, amb un entorn bell i verd, molt diferent de les rengleres de plàtans de grans dimensions. És l'espai més antic destinat a zona verda de la ciutat.
L'any 1943 va ser declarat jardí artístic, el que va significar un punt i a part per a aquest espai inclòs dins del parc de la Devesa. Els jardins conserven una estructura molt similar a l'original, amb el canal que l'envolta, l'hivernacle i la caseta del jardiner, així com escultures i elements propis del jardí que el caracteritzen, com la plataforma per als músics, la font d'estalactites o les dues portalades. A l'entrada hi ha el restaurant la Rosaleda, un edifici que ha tingut diferents usos al llarg del temps i que ara acull la seu de l'Associació de Veïns Devesa-Güell, que hi organitza diferents activitats.
La declaració com a jardins històrics se celebra avui in situ amb diferents activitats, amb una audició de sardanes a càrrec de la Bisbal Jove i una representació teatralitzada per personatges de l'època a càrrec de Terramar. Ho organitzen l'Associació de Veïns Devesa-Güell de Girona i l'Ajuntament de la ciutat. També està previst presentar un llibre sobre la Devesa on han col·laborat molts personates il·lustres de la ciutat i que inclou fotografies del parc a càrrec de Jordi S. Carrera.
L'actual presidenta de l'Associació de Veïns, Maria Àngels Cedacers, respira optimisme respecte als jardins. «Cal que mantinguin la protecció i la dignitat», apunta. I relata diferents accions que estan fent que els gironins estiguin «redescobrint» els jardins, com els cursets que es fan al local de l'Associació de Veïns, el restaurant de la Rosaleda o els vermuts musicals gestionats entre l'associació i la Rosaleda. «Anem fent coses perquè la gent de la zona no vagi directament a la plaça Catalunya o a l'Eixample i es quedi per aquí», assenyala la representant veïnal. Posa també d'exemple la participació a la mostra Temps de Flors amb diferents muntatges als jardins, que va servir perquè molts gironins s'hi apropessin. Aquest impuls i esforç des de l'entitat veïnal gaudeix del suport de la Plataforma Salvem la Devesa i de la Federació d'Associacions de Veïns de Girona, segons deixa clar la presidenta. «Ens sentim molt recolzats i això vol dir que la ciutadania valora el parc de la Devesa», exposa.
Unificació del mobiliari urbà
Si algun aspecte no l'acaba de satisfer dels jardins és la disparitat de criteris dels elements de mobiliari urbà i l'estat d'algunes plaques i senyals. Amb un consens amb l'Ajuntament, recentment l'Associació de Veïns ha posat plaques identificatives a quatre arbres històrics i a una escultura de Fidel Aguilar.
En aquest sentit, el regidor de paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, ha explicat que «els jardins s'han convertit en un punt de referència emblemàtic de la Devesa on hi ha gran diversitat d'espècies i està recuperant l'ús social. I això no vol dir que no li calgui un rentat de cara». Per això, segons diu, s'està redactant el projecte per millorar els elements dels jardins: papereres, bancs, lluminàries i els indicadors de les diferents plantes i arbres. També recorda que, des de fa un any i mig, els Naturalistes de Girona tenen l'oficina tècnica a l'antiga caseta del jardiner, un fet que dona «coherència» als usos dels jardins.
«Només maregen la perdiu»
Si la presidenta actual és optimista, l'anterior president de l'Associació de Veïns, Josep Plazas «Lites», té una visió diferent. «No hi ha una cura especial cap als jardins. Va tirant sol», indica. «Quan d'aquí a uns anys ens adonem que teníem això i ho hem deixat perdre, ja serà tard», alerta. De fet, ho engloba tot en el «pack» del parc de la Devesa: «Fa quinze anys que es plarla de fer-hi accions de millora i tot segueix estant per fer i es va degradant. Els polítics només maregen la perdiu i fan el mínim». «Estic molt decebut», etziba. Un dels exemples que al seu parer descriuen els seus arguments és l'estat de la riera «bruta» que envolta els jardins. Els jardins considera que queden «amagats» i que no són «atractius per passar-hi i entrar-hi per gaudir-los». «No en traiem rendiment», lamenta. Però ho té clar: «Seguirem lluitant».
«Viure d'esquenes al parc»
Sigui com sigui, l'actual presidenta veïnal, Maria Àngels Cedacers, creu que «ha arribat l'hora de deixar enrere lemes com que els gironins viuen d'esquenes als jardins i al parc de la Devesa. Li estem donant la volta i ara hi anem de cares». Part de l'èxit definitiu el pot tenir el tractament global del parc. Cedacers explica que s'estan fent avenços en positiu, tot i que hi ha «moltes coses a millorar». Per exemple, s'han eliminat els vehicles de dins del parc i també ha de marxar l'Agility Club. Està previst posar-hi un parc de salut i, molt probablement, s'habilitarà una gran zona tancada de passeig i estada per a gossos.
