Més seguretat. Un trànsit més pacificat. Més equipaments. Més integració dels nouvinguts. I, sobretot, preservar la identitat pròpia d'un barri «de tota la vida». Aquestes són algunes de les prioritats dels veïns de Sant Narcís, algunes de les quals s'han inclòs entre les 98 propostes del Pla Integral. Les dues associacions de veïns del barri, tanmateix, estan decebudes amb la gestió que ha fet l'Ajuntament de Girona del pla, ja que s'ha centrat molt en les propostes concretes de forma individualitzada i no s'ha reflexionat globalment sobre quin ha de ser el Sant Narcís del futur. Per això, ahir es va celebrar al centre cívic una reunió per tal de debatre amb els veïns una visió col·lectiva del barri. Les associacions també volen demanar a l'Ajuntament una proposta de pressupost i terminis d'execució per al Pla Integral, que volen que s'aprovi per unanimitat al ple municipal abans d'acabar el mandat.

En un Teatre de Sant Narcís pràcticament ple, el president de l'associació de veïns de Sant Narcís, Xavier Reyner, va explicar que les tres taules organitzades per l'Ajuntament per debatre el Pla Integral no havien funcionat bé i, el més greu, no havien fet un plantejament global de quin barri volen els veïns ni se n'havien extret conclusions. La presidenta de l'associació de Sant Narcís Sud, Dolors Hernández, s'hi va mostrar d'acord, i va considerar que havia semblat més «el funcionament d'uns pressupostos participats que no pas d'un pla integral de barri». Així ho van traslladar a l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i es van comprometre a fer una reunió amb tots els veïns per tal de posar en comú quina és la idea que tenen per al barri. A partir d'aquest document de treball, demanaran a l'Ajuntament que refaci el pla per tal que tingui una major coherència i s'adigui més a les necessitats de present i futur del barri.

Les propostes dels assistents van ser força coincidents. En general, van assenyalar que es tracta d'un barri amb molta personalitat pròpia, una «ciutat-jardí» que no depèn del centre de la ciutat i amb un nucli històric i un comerç de proximitat que volen preservar. «Un barri-poble», va apuntar una de les assistents. Tot i això, les mancances també van ser clares: la manca de seguretat va ser una de les queixes més recurrents, ja que molts veïns consideren que la situació ha empitjorat en els darrers anys. També es va parlar de la necessitat de tenir més equipaments al barri, especialment per als més joves, pacificar el trànsit per fer la zona més amable i segura i treballar més intensament en la integració dels nouvinguts.

Reyner es va queixar també que algunes de les propostes hagin quedat encallades perquè depenen d'altres organismes: per exemple, les propostes de mobilitat al barri depenen de la Taula de Mobilitat de tota la ciutat, de manera que no es poden tirar endavant sense que aquesta les hagi avaluat.

D'altra banda, alguns veïns també van demanar que l'Ajuntament concreti en quins terminis pensa dur a terme les accions previstes i que expliqui amb quin pressupost compten. Els membres de les associacions de veïns van anunciar que ja tenen previst demanar-ho, i que volen el compromís no només del govern (CiU) sinó de tots els partits, ja que s'acosten eleccions.