El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que Dave Verbist, l'home que va assassinar, esquarterar i llançar al bosc Montse Méndez, una dona de Girona l'octubre de l'any 2013, no és culpable d'un delicte de profanació de cadàver tal com havia dictat l'Audiència de Girona en la primera sentència després de celebrar el seu judici fa poc més d'un any.
Així ho explica en un document fet públic ahir, on subratlla que la condemna de Verbist pel delicte de profanació «no correspon a l'estricta legalitat que ha de prevaldre en la qualificació dels fets». El jutjat accepta que l'home «va fragmentar el cos de la víctima, el va amagar en bosses i el va fer desaparèixer» però creu que en tot moment va actuar d'aquesta manera «per tal de no ser descobert» i que «res del seu comportament revela una especial voluntat de faltar el respecte degut a la memòria dels morts», tal com s'exigeix en aquest delicte.
D'aquesta manera, el TSJC rebaixa la pena dictada per l'Audiència de 16 anys, 3 mesos i 15 dies per un delicte d'assassinat i un de profanació de cadàver amb una atenuant de confessió, deixant la pena en 16 anys, que corresponen exclusivament al primer dels dos delictes que se li imputaven. A la sentència, a més dels canvis en la condemna de l'assassí, també es té en compte un increment de la indemnització que ha de lliurar Doramas Sánchez, l'home que va ajudar Verbist a desfer-se del cos de la víctima un cop morta.
Augment de la indemnització
El company de pis del principal acusat, a més de ser condemnat a dos anys de presó per un delicte d'encobriment i un de profanació de cadàver, haurà de pagar 15.000 euros en concepte de responsabilitat civil, una suma superior als 4.000 que li havia demanat l'Audiència de Girona en un inici.
El TSJC considera que la col·laboració directa de Sánchez en la repartició dels fragments del cos de la víctima en zones boscoses de Girona «va aguditzar el sofriment moral i emocional de la família, els quals havien patit no només l'absència de la dona (mare i filla), sinó el plus que va significar desconèixer la seva localització durant més d'un any». Per aquest motiu, des del tribunal es corregeix la suma en considerar que l'anterior «no s'adequa a la crua realitat dels familiars».
