Les obres de l'emblemàtic edifici de La Punxa de Girona, obra de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí (Girona, 1880-1935) van començar el 1918. Fa doncs, cent anys i, per commemorar aquesta efemèride, el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l'Edificació de Girona, que des de l'any 1979 va adquirir l'edifici per protegir-lo i convertir-lo en la seva seu, ha organitzat una exposició i una taula rodona que repassarà el centenari d'aquesta edificació, concebuda inicialment com a magatzem i bloc de pisos de lloguer per als treballadors de la fàbrica de farines Farinera Teixidor que hi havia situada a l'altre extrem del carrer.
El president del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona, Miquel Vendrell, destaca "l'esforç" i el paper que va tenir el col·lectiu a l'hora de protegir i recuperar un edifici que forma part del patrimoni històrico-artístic de les comarques gironines.
La mostra 'La Punxa, centenari d'una icona', comissariada per Anabel Ros, reuneix documents inèdits que repassen els diferents períodes de la història de l'edifici, entre els quals hi ha plànols, l'expedient de la llicència municipal d'obres, fotografies històriques i de la reforma a la qual es va sotmetre per convertir-se en seu del Col·legi d'Aparelladors a principis dels anys vuitanta.
Ros explica que l'exposició, dividida en deu plafons, permet fer un repàs breu de les diferents etapes de la Punxa: des de la seva creació amb l'encàrrec del projecte a l'actualitat, passant pel període de degradació de l'edifici, el moviment popular sorgit del Col·legi d'Aparelladors per comprar-lo, la lluita per ser declarat patrimoni històricoartístic d'àmbit local o la reforma al qual es va sotmetre entre els anys 1979 i 1982.
La Punxa va ser un encàrrec de l'industrial gironí Alfons Teixidor a l'arquitecte Rafael Masó. Teixidor es va convertir en un dels principals clients de l'arquitecte a qui també va encarregar una urbanització formada per cinc xalets l'any 1928, anomenats Xalets Masó, que van ser destruïts el 1973 per poder edificar lliurement en el solar. Un fet que Vendrell qualifica com "un dels episodis més vergonyants de l'urbanisme gironí".
El president del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona recorda que la demolició es va fer a primeres hores de matinada, sense permís municipal i amb una precipitació eloqüent i amb una discreció planificada.
Els orígens de l'edifici de La Punxa es remunten al 28 de juny de 1918, data en què l'Ajuntament de Girona va concedir el permís d'obres per a l'inici dels treballs que van durar aproximadament uns quatre anys. Un dels més elements mes característics de l'edifici és la cúpula que la remata, coberta d'escates de ceràmica vidriada, una reminiscència modernista. Un element que s'ha convertit des dels seus orígens en un punt de referència a la carretera Santa Eugènia, una de les principals artèries de la ciutat.
L'interès del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics per conservar La Punxa va començar a la dècada dels anys setanta arran de la demolició dels Xalets Masó. L'enderroc es va dur a terme tot i l'oposició del col·lectiu que van reivindicar en un manifest públic la salvaguarda de l'obra de Masó. El 1977, el Col·legi denunciava a l'Ajuntament de Girona i al delegat del Ministeri d'Educació i Ciència l'estat d'abandonament i degradació de l'edifici i en reclamaren una política de conservació.
En no tenir resposta, el 1979 van decidir adquirir l'immoble, que van haver de restaurar i remodelar. El projecte de reforma superava els 28 milions de les antigues pessetes i l'encàrrec es va fer a l'equip d'arquitectes format per Joan Tarrús, Jordi Bosch i Santiago Vives. Les obres van començar aquell mateix any i van acabar tres anys després, el 1982. Un any abans, La Punxa obtenia la Declaració de monument historicoartístic amb caràcter local.
Estucats, fusteries, ferros, ceràmiques i esgrafiats van ser restaurats per tornar-los a l'esplendor inicial, es van recuperar els colors originals i es va fer una nova redistribució de l'espai, entre d'altres accions de millora. En la visita a l'edifici es poden veure aquests elements recuperats, com són l'escala i els vitralls.
Des de l'any 1982, s'ha convertit en la seu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. Un dels últims capítols de la Punxa el va escriure un llamp que l'any 2006 va malmetre la cúpula, que va haver de ser refeta totalment.
Taula rodona de luxe
L'exposició sobre el centenari de La Punxa s'inaugurarà demà. Prèviament, a les sis de la tarda a la sala d'actes de La Punxa, se celebrarà una taula rodona que comptarà amb la participació de Miquel Vendrell, president del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona; Enric Mirambell, cronista oficial de Girona; Joaquim Nadal, director de l'institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i alcalde de Girona entre els anys 1979 i 2002; Joan Tarrús, arquitecte autor del projecte de reforma de l'edifici i Josep Pujol, autor del llibre 'La Casa Teixidor de Masó. La Punxa'.
