17 de octubre de 2018
17.10.2018

La Punxa fa cent anys carregada d'història i supervivència

L'edifici, obra de Rafael Masó i actual seu del Col·legi d'Aparelladors, ha viscut l'enderroc dels xalets i la caiguda d'un llamp. Una exposició i una taula rodona, avui a la tarda, repassen la història de l'immoble

17.10.2018 | 00:14
La Punxa fa cent anys carregada d'història i supervivència

El 28 de juny de 1918 l'industrial Alfons Teixidor rebia el permís municipal per a la construcció de l'edifici de la Punxa, a l'actual carrer Santa Eugènia de Girona. Els treballs, encarregats a l'arquitecte Rafael Masó, començaven aquell mateix any i culminarien entre l'any 1922 i 1923. Pel mig, multitud d'experiències que li van canviar els usos, essent inicialment concebuda com a magatzemami bloc de pisos per acabar essent la seu del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona, amb espais de despatxos i una sala d'exposicions. «La Punxa ha sobreviscut atacs humans i naturals», relata l'actual president del col·legi, Miquel Vendrell. Es refereix al llamp que l'any 2006 va malmetre la cúpula i a l'enderroc dels xalets Masó, que hi havia al costat i que es va consumar el 27 d'agost de l'any 1973. Ho va tirar endavant el seu propietari, un net d'Alfons Teixidor. Per a Vendrell aquella acció és «una de les barbaritats més grans que s'ha fet mai a la ciutat», en temes patrimonials.

La casa de la Punxa formava part d'un conjunt on hi havia aquests cinc xalets, construït el 1928, i la fàbrica de farines Farinera Teixidor. L'enderroc dels xalets va causar molt de rebombori i denúncies perquè es considerava que s'havia malmès un patrimoni molt important per a la ciutat amb l'objetiu de poder edificar lliurement al solar. Acabaria en no res.

La Casa de la Punxa, des del 1977, tenia incoat un expedient de declaració de monument historicoartístic de caràcter local, declaració que es va produir oficialment l'1 d'abril de 1981. Mentrestant, el Col·legi d'Aparelladors, liderat en aquell moment per Joan Maria Gelada va passar de «les paraules als fets», recorda l'actual president del col·legi. El 1977 havia denunciat l'estat d'abandonament i de degradació de l'edifici a l'Ajuntament i al delegat del ministeri d'Educació. L'any 1979 va decidir adquirir l'edifici per rehabilitar-lo, «mantenir-lo i retornar-lo a la ciutat», assenyala Vendrell. El 24 d'abril de 1982 passava a ser la nova seu del Col·legi d'Aparelladors de Girona, després d'una rehabilitació dels arquitectes Joan Tarrús, Jordi Bosch i Santiago Vives. Fins aleshores, la seu se situava en un entresol al carrer Juli Garreta.

La Punxa ja ha esdevingut un símbol de la ciutat, malgrat que encara és força desconegut. Ara el col·legi ha organitzat una exposició i una taula rodona que repassarà el centenari d'aquesta edificació. La mostra La Punxa, centenari d'una icona, comissariada per Anabel Ros, reuneix documents inèdits que repassen els diferents períodes de la història de l'edifici, entre els quals hi ha plànols, l'expedient de la llicència municipal d'obres, fotografies històriques i de la reforma.

L'exposició es podrà veure avui després de la taula rodona a la sala d'actes de La Punxa (18.oo hores), que comptarà amb la participació de Miquel Vendrell, president del col·legi d'aparelladors de Girona; Enric Mirambell, cronista oficial de Girona; Joaquim Nadal, director de l'institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i alcalde de Girona entre els anys 1979 i 2002; Joan Tarrús, arquitecte autor del projecte de reforma de l'edifici i Josep Pujol, autor del llibre La Casa Teixidor de Masó. La Punxa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook