La programació musical

de les Fires de Sant Narcís presenta enguany un marcat accent femení encapçalat pel grup Roba Estesa, que actuaran per primera vegada avui a la Festa Major de Girona. El grup arriba a La Copa per presentar el seu darrer treball, «Desglaç».

Què s'està desglaçant?

Les dinàmiques tan masculinitzades que hi ha al sector musical i, en concret, al món de la nit. Fa anys que s'han fet passos importants en aquest tema, però quan et fiques en aquest món i observes la realitat t'adones que no som lliures com ens havien dit. Realment, però, el que volem desglaçar són els dispositius sistemàtics que tenen els governs i els sistemes capitalistes i patriarcals per oprimir certes comunitats de la població. Cada dia sembla que aquests comportaments bateguin més i això fa una mica de por.

El fet de ser un grup musical format per vuit dones us ha condicionat en la vostra carrera musical?

Sí, totalment. Som un grup singular que el públic està reclamant en gran massivitat. La gent no vol anar a festivals on no hi hagi una paritat entre homes i dones sobre l'escenari. Els programadors musicals tenen present aquesta demanda i molts pensen en nosaltres, creuen que som les úniques que existim però hi ha molts grups de dones que ningú els ha donat veu. Per un seguit de fets, Roba Estesa ha arribat a fer-se un lloc en el panorama musical.

Us heu trobat amb casos de discriminació?

Quan vam començar a posar un peu a grans escenaris o festivals vam copsar que en l'ambient hi havia petites subtileses, que al final són les coses més violentes perquè et fan sentir impotent. Un exemple seria arribar a un festival i que el tècnic de so es prengui la llibertat de tocar els paràmetres d'un amplificador perquè es pensa que tu -una dona- no ho saps fer.

Per què Roba Estesa?

Es tracta d'un nom que té moltes connotacions. És una dita popular que es diu quan no es pot parlar d'alguna cosa. Nosaltres fem tot el contrari, parlem i diem tot allò que ens han dit que no es pot dir. Som un grup format per vuit dones que ens movem dins un marc feminista i a les nostres lletres expliquem la nostra realitat, el que vivim dia a dia d'una forma reivindicativa perquè creiem profundament que fent això aconseguirem canviar les coses.

La reflexió és un dels vostres pilars en els concerts.

Sí. En un moment de la nostra actuació demanem a les dones i les persones que no s'identifiquen en una identitat hegemònica que facin un pas endavant i ocupin les primeres files. Oferim aquest espai per a aquelles persones a les quals els agradaria estar a primera fila però que no ho fan perquè tenen por de sentir-se increpades. Per altra banda, també demanem que els homes facin un pas enrere, i aquí s'entra en un debat perquè molts nois no hi estan d'acord. Moltes vegades hem de saber apartar-nos perquè les altres identitats que no tenen tant a favor la vida puguin estar en un espai còmode. Nosaltres convidem a la reflexió de tot el nostre públic. Quan sortim de festa o anem a un concert, estem tots en igualtat de condicions? Jo torno a casa amb por i l'home no.

Compteu amb una intèrpret en llengua de signes en els directes.

Sí, volem convidar tot el públic no oient a la cultura perquè estan totalment desplaçats. També volem sensibilitzar el públic i les bandes a incorporar una intèrpret en els seus concerts.