El bisbe de Girona, Francesc Pardo, es va mostrar «preocupat» ahir en la seva homilia de Sant Narcís perquè «les diverses concepcions polítiques es converteixin en col·lectius irreconciliables, amb una dinàmica de confrontació constant, i que dificultin la convivència». En la missa anual en honor al patró de la ciutat, Pardo va fer un cop més referència a la situació política que viu el país i va mostrar la seva preocupació per la situació dels líders independentistes: «Els cristians també sofrim per Catalunya i per tots els que hi vivim: pels qui teniu la missió de legislar, governar i administrar, pels ciutadans, pels immigrats, pels qui estan privats de llibertat o lluny del país a causa del procés», va assenyalar.

En aquest sentit, el bisbe -que acaba de celebrar deu anys al capdavant de la diòcesi de Girona- va assegurar que «gran part de les persones de Catalunya vivim amb preocupació la situació política que tots coneixem». «Cada cristià és ben lliure per actuar segons la seva consciència, però sempre cercant el bé comú», va subratllar. Tanmateix, va afegir que com a Església i comunitat «ens cal promoure sempre els drets de cada persona, fomentar la convivència i estar al costat dels qui sofreixen situacions injustes».

D'altra banda, el bisbe també es va mostrar preocupat per les situacions de «pobresa real» que pateixen moltes famílies, i es va mostrar conscient «dels reptes que tenim i de les dificultats per ajudar a creure en l'Evangeli». En aquest sentit, va exhibir preocupació «pel futur de la vida cristiana i de les comunitats parroquials», alhora que va admetre que «sofrim com a Església pels nostres pecats i incoherències».

Davant de totes aquestes situacions, Pardo va demanar «coratge» i «no tenir por», ja que compten amb elements com Jesucrist, la paraula de Déu i l'Esperit Sant, que ajuden a fer-hi front. En aquest sentit, va admetre que «potser som una comunitat feble, senzilla, reduïda en nombre, amb una mitjana d'edat elevada, amb un mossèn que atén diverses parròquies i que pot fer-se present només en moments importants i de tant en tant, però som una comunitat de fe, esperança i amor». Per això, va destacar el paper dels bisbes, preveres i diaques, i va defensar la necessitat de «practicar» en el sentit de celebrar els sagraments.

Finalment, va recordar, un cop més, la importància de l'acolliment, l'amor i el servei a les persones, com ara l'atenció als malalts, l'ajuda als pobres, l'educació als infants i joves o la cura dels ancians, entre d'altres. Per això, va acabar la seva homilia -sense dubte la que té més ressò de tot l'any, amb l'església de Sant Fèlix plena a vessar i nombrosos polítics a primera fila- demanant «que no ens manqui el coratge» i «no tenir por», perquè, com a Església, compten «amb els dons divins i humans per ser i actuar com a cristians i per ser testimonis de l'Evangeli».