Una setantena d'entitats denuncien a través d'un manifest una «repressió i control desproporcionat» per part de la policia contra els menors no acompanyats i joves extutelats que hi ha a la ciutat de Girona. El col·lectiu, encapçalat per la Plataforma Girona Acull, La Forja Gironès i l'Espai Antiracista de Girona-Salt, evidencia que en els últims dies han augmentat les «identificacions policials racistes» contra aquests joves que fan vida a l'estació de trens de la ciutat.

Una denúncia que van fer palesa ahir les diferents entitats amb una concentració davant de l'estació de Girona, on s'hi van reunir una quarantena de persones per donar suport a la causa. Karim Sabni, membre de Girona Acull, i Carla Costa, membre de La Forja Gironès, van llegir el manifest que compta amb el suport de 77 entitats, entre les quals partits polítics com la CUP o Podem, a més de SOS Racisme o diferents sindicats.

Concretament, les entitats van denunciar les «diferents rodes de reconeixement» que s'han vist sotmesos aquests grups de menors i joves extutelats que, segons van exposar, són «nois que habitualment es concentren a l'estació de trens de la ciutat perquè hi ha wifi i estan calents». També van apuntar que aquests fets no només han succeït a la ciutat de Girona, sinó «que el mateix dia que va passar aquí, va passar exactament a Bilbao».

Des de les entitats consideren que demanar la documentació a aquestes persones hauria de ser un fet «puntual». Per això, consideren que es tracta d'un «control racista» que la policia fa contra aquest col·lectiu de joves.

A banda, el col·lectiu va assenyalar diferents «personatges públics» que agreugen l'estigma que hi ha contra aquest col·lectiu. Concretament es van referir al vicealcalde i regidor de Seguretat, Eduard Berloso, acusant-lo de «vincular» els temes d'inseguretat que pateixen alguns barris o zones de Girona amb els menors no acompanyats o joves extutelats. «Això no ho podem permetre i no ho permetrem», van matisar.

Treball social «deficitari»

En paral·lel, les entitats també denuncien que el treball social i educatiu que es duu a terme amb aquests joves és «deficitari, està marcat per la improvisació i es desenvolupa sense el control que correspon a les institucions». També van exposar que alguns d'aquests joves acaben tenint treballs «amb condicions precàries», fet que segons ells provoca que moltes vegades «accedeixin a la majoria d'edat sense la documentació en regla».

Davant d'això, el col·lectiu reclama una «atenció social i educativa adequada a aquests menors i joves extutelats, que es vetlli pels seus drets, que rebin el suport i l'acompanyament que la seva situació requereix, que se'ls facilitin perspectives de futur viables; i que es faci front a les traves administratives que els impedeixen treballar o mantenir la seva residència un cop compleixen els 18 anys». Tasques que el col·lectiu es va oferir a treballar conjuntament amb l'administració.