L'Audiència de Girona ha absolt l'excap d'urgències de l'hospital Santa Caterina de Salt jutjat per segon cop per abusar sexualment de pacients. En aquesta ocasió, el metge s'enfrontava a una pena de 6 anys de presó per una denúncia interposada per una pacient que afirmava que l'any 2005 va anar a visitar-se perquè tenia un mussol a l'ull però el doctor que la va atendre li va acabar ficant els dits a la vagina al·legant que li estava fent una prova per descartar que tingués càncer de coll d'úter. «No es considera provat que en el transcurs de l'atenció sanitària l'acusat efectués tocaments a la pacient», conclou el tribunal. La sentència recull que el processat està complint una condemna de 8 anys per abusar de cinc pacients entre els anys 2008 i 2009 però subratlla que aquests antecedents no es poden fer servir per «corroborar» aquesta nova denúncia i que no hi ha «ni un sol element extern» que confirmi la versió de la denunciant.

«Puc oblidar un nom però no oblido una cara, jo a aquesta senyora no l'he vist mai, ni l'he visitat ni l'he vist mai», va assegurar el processat al judici que va negar les acusacions. La dona va interposar la denúncia el novembre del 2014, nou anys després dels fets. Segons va explicar al judici, l'any 2005 no va denunciar l'excap d'urgències perquè aleshores tenia 19 anys, feia poc que havia arribat al país i va pensar que ningú la creuria.

Finalment, es va decidir a denunciar-lo perquè va veure notícies de l'anterior judici i va identificar el doctor com el que l'havia atès a ella. Aquest cop, el doctor Josep Costa s'enfrontava a una pena de 6 anys per un delicte d'abús sexual amb penetració. La defensa, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, demanava l'absolució.

El tribunal «no considera provat que, en el transcurs de l'atenció sanitària rebuda, l'acusat efectués tocaments als pits a la denunciant ni li introduís els dits a la vagina». La decisió del tribunal «no pot ser una altra que l'absolució ja que la prova existent no permet enervar la presumpció d'innocència», exposa l'Audiència.

I més, detalla el tribunal, quan aquest seria «l'únic element que corrobora la declaració de la víctima». A l'hora d'absoldre, la sentència afirma que «no hi ha ni un sol element extern» que corrobori la versió de la denunciant. A més, critica que «incomprensiblement» l'acusació pública no va citar a declarar el marit de la víctima a qui la dona assegura que va explicar els tocaments tan bon punt va sortir de la consulta. «Aquest element hauria estat, sens dubte, una font hàbil de corroboració», diu el tribunal.

Tot i que l'Audiència aprecia «persistència» en la declaració de la denunciant, també apunta que existeixen «certs elements que fan dubtar sobre la seva versió», com ara que es va equivocar amb l'hora de la visita o que assegurava que l'acusat duia inscrit a la bata «Josep C.M.» quan ha quedat demostrat que no era així. «Tot i que són elements perifèrics del relat, si ni tan sols allò merament perifèric podem donar-ho per acreditat, menys podrem arribar a la convicció íntima suficient sobre els elements nuclears del delicte», conclou la sentència. Tot i que l'Audiència aprecia "persistència" en la declaració de la denunciant, també apunta que existeixen "certs elements que fan dubtar sobre la seva versió", com ara que es va equivocar amb l'hora de la visita o que assegurava que l'acusat duia inscrit a la bata 'Josep C.M.' quan ha quedat demostrat que no era així. "Tot i que són elements perifèrics del relat, si ni tan sols allò merament perifèric podem donar-ho per acreditat, menys podrem arribar a la convicció íntima suficient sobre els elements nuclears del delicte", conclou la sentència. Quadrupei suffragarit apparatus bellis, iam pessimus parsimonia fiducias vocificat lascivius cathedras.