Des de fa pràcticament 10 anys les finques número 39 i 41 del carrer del Carme de Girona es troben ocupades per un grup d'activistes. Ara, les propietàries d'aquests immobles els han denunciat perquè els volen recuperar, i serà el jutjat el que s'haurà de pronunciar durant les pròximes setmanes sobre el futur d'aquestes dues parcel·les.

Ahir al matí es va celebrar la vista, on cadascuna de les parts va exposar la seva versió dels fets. Per un costat les propietàries de les finques -mare i filla-, que van demanar que es faci fora totes les persones que hi viuen o que hi porten a terme qualsevol activitat, independentment del tipus que sigui. Un d'aquests immobles s'ha convertit en Kan Kolmo, un centre social obert al públic on es porten a terme diferents esdeveniments de caràcter social, cultural i polític; i un bloc d'habitatges, conegut popularment com la Kolmena, que acull diverses famílies que es troben en situació de vulnerabilitat, algunes d'elles amb menors.

L'advocada de les dues demandants, però, va destacar que tant li fa quina és «la funció que s'hi desenvolupi, ja que en cap cas exclou el dret de les representades», les quals considera que «han acreditat la propietat i han reconegut que estan ocupant els immobles».

Per altre costat, amb una visió totalment oposada del cas, els usuaris de Kan Kolmo van defensar la seva posició. Un dels arguments que va utilitzar el seu advocat, Benet Salellas, va ser que la degradació en què es trobaven els immobles abans de l'arribada dels ocupes. «S'ha insistit en un relat on s'apunta que la família utilitzava aquest espai i arran de l'ocupació no el van poder fer servir més. Venim a demostrar que en el moment en què es produeix aquesta ocupació l'espai feia 30 anys que estava desocupat i en desús. Hi havia un expedient a l'Ajuntament de Girona per presència de rates i queixes d'altres veïns de la zona amb relació a l'espai» va explicar Salellas, explicant que els usuaris del centre social hi han fet reformes, han tret runa de moltes de les habitacions i han arreglat els desaigües.

Durant el judici, van comparèixer un parell de testimonis en representació de les dues finques ocupades. Els dos van coincidir que des de l'espai es porten a terme diferents activitats com ioga, escalada, debats o tallers de reparació de bicis. Pel que fa a l'altre edifici, van confirmar que hi vivien famílies vulnerables. De fet, un altre dels punts que es va qüestionar la defensa és que aquestes famílies no hagin rebut cap requeriment per part de les propietàries, que tampoc han avisat els serveis socials perquè actuïn. Unes hores abans de la celebració del judici, desenes de manifestants van realitzar una marxa reivindicativa des de Kan Kolmo fins a les portes dels jutjats per demanar que no es permeti el seu desallotjament.

Un nou capítol

Aquest no és el primer procés judicial que s'obre per l'ocupació de Kan Kolmo. La darrera sentència es remunta al 2009, quan es va absoldre un jove que hi vivia acusat d'ocupació de béns immobles i frau en el consum elèctric. Enguany, en el cas que la nova sentència fos favorable a les dues denunciants -passat el termini en què la defensa pot presentar un recurs d'apel·lació a l'Audiència, i la seva resolució- el desallotjament dels usuaris es podria produir a la primavera del 2019.