13 de gener de 2019
13.01.2019

La «batalla» de Vila-roja

En els darrers mesos, PP, Cs i fins i tot Vox s'han passejat per Vila-roja, on hi ha una de les tradicionals bosses de vots del PSC

13.01.2019 | 00:18
Xavier Albiol, amb Concepció Veray i Sergio Santamaría, fotografiant-se amb veïns de Vila-roja

El barri gironí de Vila-roja s'ha convertit en un dels més cobejats pels partits no independentistes. Xavier Garcia-Albiol (PP) s'hi va passejar poc després de l'1-O, Jean Castel (Cs) s'hi va anar a fotografiar durant la campanya electoral del 21-D de 2017 i fins i tot el secretari general de Vox, Javier Ortega-Smith, el va trepitjar i va gravar-hi un vídeo.

Les banderes espanyoles que els veïns van penjar per bona part dels seus carrers en ple procés independentista -iniciativa que després va ser imitada a Pont Major- no van deixar cap dubte: aquest barri obrer, de tradició socialista i amb una bona part de la població d'origen andalús, s'ha convertit en un dels pocs racons partidaris de la unitat d'Espanya en una ciutat majoritàriament independentista.

De fet, en les eleccions del 21-D, Ciutadans va ser-hi la llista més votada, igual que a Pont Major, Font de la Pólvora i Taialà. I ara que s'acosten les municipals, sens dubte es convertirà en un dels objectius prioritaris per a Cs, PP i PSC, que tradicionalment ha tret de Girona Est una bona bossa de vots. I falta veure, encara, si Vox acaba presentant candidatura.

El cert és, però, que el vot constitucionalista de Girona ciutat no s'acaba a Vila-Roja, malgrat que en aquest barri, juntament amb la veïna Font de la Pólvora, és on l'independentisme va treure uns pitjors resultats a les municipals de 2015.

A Font de la Pólvora, PSC, Cs i PP van sumar un 78,77% dels vots, mentre que CiU, ERC i CUP només es van endur un 18,86%. A Vila-roja, els resultats van ser molt similars: els tres partits considerats constitucionalistes van sumar un 77,73% dels sufragis, mentre que els independentistes es van quedar amb un 13,02%.

En tots dos casos, aquesta majoria no independentista es va traduir en una amplíssima victòria del PSC, que a Vila-roja es va emportar un 60,19% dels sufragis i a Font de la Pólvora va arribar fins al 70,75%. En xifres concretes: ara fa quatre anys, els socialistes van aconseguir 319 vots a Vila-roja, mentre que Cs en va obtenir 50 i el PP, 43. I a Font de la Pólvora, mentre el PSC aconseguia 300 sufragis, el PP es quedava amb 22 i Cs en recollia només 12.

Però malgrat suposar una bossa de vots no independentistes, Font de la Pólvora i Vila-Roja són dos barris amb un cens relativament reduït a la ciutat: en ambdós casos hi tenen dret a vot aproximadament un miler de persones, i en el cas de Font de la Pólvora s'hi ha de sumar el fet que, a més, l'abstenció és molt elevada (gairebé un 60% en les darreres municipals).

A la ciutat, però, hi ha un altre districte clarament no independentista: Taialà, que inclou el barri de Germans Sàbat i que ofereix un potencial interessant per als partits constitucionalistes, ja que el seu cens supera les 4.000 persones.

En aquest cas, els partits no independentistes, liderats un altre cop pel PSC, van obtenir un 50,14% dels vots, mentre que CiU, ERC i CUP es van quedar amb un 36,05%. El marge de la victòria socialista, però, no va ser tan ampli, ja que va obtenir un 31,85% dels vots. Per darrere seu, a força distància, es trobava CiU, amb un 17,36%, i el tercer lloc va ser per a Ciutadans, amb 12,95%.

Finalment, l'altre barri on les forces constitucionalistes van obtenir una presència destacada l'any 2015 va ser Can Gibert del Pla, tot i que en aquest cas es va produir un empat tècnic amb els independentistes: PSC, Cs i PP es van endur un 48,83% dels vots, mentre que CiU, ERC i CUP van obtenir el 48,73%.

En aquest cas, es va tornar a produir una victòria còmoda del PSC, amb un 29,45% dels sufragis, però el tercer i quart lloc van ser per a CiU i ERC, amb un 17% i un 12,35%, respectivament. Cs es va situar en la quarta posició, amb un 11,99%.

En tota la resta de barris de Girona, l'independentisme va tenir una àmplia majoria, i en alguns casos, com Montjuïc, Palau, el Carme, l'Eixample nord o el Barri Vell, entre altres, va superar còmodament el 70%. El barri on hi va haver un major percentatge de vot independentista va ser el Mercadal, on la xifra es va disparar fins al 79,59%, mentre que els partits constitucionalistes van caure fins al 13,88%.

L'any 2015, el PSC va ser el partit no independentista més votat a tots els districtes excepte l'Eixample Nord, el Mercadal i Sant Narcís, on aquesta posició la va ocupar el PP, i Palau, on Ciutadans es va fer amb el primer lloc entre els constitucionalistes. Les coses, però, han canviat molt des de 2015.

Qui llavors va ser escollit alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, es va convertir en president de la Generalitat, Marta Madrenas va agafar el timó, el procés va culminar en l'1-O, els líders independentistes van acabar empresonats o a l'estranger, Cs va guanyar les eleccions del 21-D malgrat que l'independentisme va mantenir la seva majoria, Pedro Sánchez ha entrat a la Moncloa i el país està pendent del judici de l'1-O.

El proper 26 de maig, doncs, es presenta amb molts interrogants.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit