iu una llegenda de Girona que l'Ermessenda, la majordoma de Sant Narcís, sabia tots els secrets de les persones amb una simple mirada als ulls. Va venir a viure a Girona quan el bisbe es va traslladar a la ciutat. No se sentia adaptada i per això va demanar-li un desig a Sant Narcís per ser una autèntica gironina: tenir el dot de la xafarderia.
Quanta raó tenia. Els gironins som xafarders, ho volem saber tot: si és el fill del pastisser o del carnisser i si s'ha separat o aparellat. I fins i tot som capaços d'aprofitar el Girona10 per disfressar-nos de turistes i visitar com uns «guiris» els racons de la ciutat per saber més coses.
Així s'ha pogut copsar aquest cap de setmana quan les visites guiades s'han multiplicat i alguns gironins ho han aprofitat per camuflar-se entre els tours. Una de les sessions més aclamades ha estat les «10 Llegendes top», un recorregut pel Barri Vell on es recorden les faules més conegudes de la ciutat i les xafarderies més morboses.
Explicava la guia Rosa Maria Salip, amb més de 30 anys d'experiència fent visites per Girona, que fa molts anys va arribar a la ciutat una noia francesa molt bonica que va enamorar l'arquebisbe. Aquest va ordenar a la seva criada que li preparés alguna cosa típica per sopar. A la criada no li va agradar la idea i va preparar botifarra catalana condimentada amb sucre i no sal. Resulta, però, que la noia francesa la va trobar deliciosa.
«Aquesta història no la sabia», afirmava la gironina Elvira Feixas, en un moment de la visita als Jardins de la francesa. Juntament amb la seva parella i les seves dues filles van decidir fer aquesta ruta per «ocupar el cap de setmana» i a la vegada «conèixer la història i les curiositats de la ciutat on vivim».
El mateix cas que en Jordi Coll i la Gloria Ruiz que viuen a Girona i estaven encuriosits per «saber més coses sobre la història de la ciutat i el seu patrimoni». «No és el primer cop que fem una visita d'aquest tipus a Girona, n'hem fet més d'altres temàtiques», confessaven. Al seu costat hi havia la Gemma Giró, de Figueres, qui va participar a la visita amb la seva parella i els seus pares. «Pensàvem trobar-nos estrangers, però tots som d'aquí», afirmava sorpresa mentre seguia escoltant amb atenció la següent història.
I és que corre pels carrers, i fins i tot està escrit al llibre Llegendes i misteris de Girona de Carles Vivó, que en Tarlà, qui divertia a tothom quan va arribar la pesta a Girona, es va enamorar de la filla d'un pastisser. Es trobaven d'amagat a l'obrador. Un dia, però, mentre parlaven, el pastisser va arribar i en Tarlà es va haver d'amagar a dins d'un sac de farina. No va poder evitar esternudar, «xiu-xiu» en respirar la farina i el pare de la noia el va descobrir. En Tarlà, que volia fer-se perdonar i casar-se amb la seva filla, va donar-li la recepta d'un dolç que el faria famós: el xuixo, anomenat així a causa de l'esternut que el va descobrir. És d'aquesta manera com el xuixo s'ha convertit en el dolç més conegut de Girona, i en Tarlà es va poder casar.
Previsió de bons resultats
Aquestes són algunes de les llegendes que ahir alguns gironins van poder descobrir gràcies a la celebració del Girona10. Un esdeveniment que cada cop sembla estar més enfocat pels de casa i no té tant de ressò a fora. Mentre el matí d'ahir els carrers no es van omplir tant com en altres edicions, a la tarda travessar a peu Girona era més complicat per les riuades de gent.
Tot i això, l'Associació d'Hostaleria de Girona preveu un bon resultat en les ocupacions dels hotels. El president de l'entitat, Josep Carreras, va detallar a l'ACN que el divendres l'ocupació es va quedar sobre el 85% i ahir esperaven arribar al 95%. D'altra banda, els restaurants estimen servir entre 18.000 i 22.000 menús durant tot el cap de setmana. Segons Carreras, «aquestes són xifres similars a les de l'any passat» i això dona esperances que serà una bona edició de l'esdeveniment.
