01 de febrer de 2019
01.02.2019
Diari de Girona

A reveure, Francesc Viader

01.02.2019 | 15:31
A reveure, Francesc Viader

Ahir, en obrir el diari he de dir que en trobar-me el traspàs d'en Francesc Viader Martí, conegut en l'àmbit amical com a «Quico», em va venir una exclamació no pel fet en si, perquè tots hi tindrem el nostre trosset un dia o altre, però d'en «Quico», personalment, feia temps no en sabia res. Però sí que he de dir que en una època passada hi vaig tenir una estreta vinculació d'amics i també perquè compartíem el món de l'hostaleria, un ofici extraordinari però on es requereix molt d'esforç.

D'en «Quico» sabíem de la seva afició a les pel·lícules per fer de guionista, d'actor i director. Va conèixer aquest món a Barcelona però finalment va tornar a Girona amb una il·lusió que l'entusiasmava i era la seva passió.

La gastronomia el va derivar del camí cultural i a una relació de parlar i intercanviar criteris, no tan sols per fer un bon àpat sino trobar-hi un caliu. I ho va aconseguir.

En «Quico», l'any 1978, mogut per l'estimació a Girona, va obrir i fundar el reconegut Restaurant Cipresaia, que en poc temps va ser un lloc de referència tot i que aquell indret no tenia l'aspecte de l'actualitat. Va ser un lloc visitat per grans personalitats ja que hi havia un segell de qualitat.
He de dir que aquesta obertura va ser el primer alè renovador del món de la gastronomia. Nosaltres hi érem des del 1939 i el 1971 també havíem fet el gran canvi però la seva obertura va ser la primera innovació en anys, camí del Call Jueu. Era una Girona que despertava a la vida i que canviaria la Girona grisa i negra. Tenia germans seus afincats en aquest rovell de l'ou del barri vell de Girona entre ­Carreras Peralta o General Fournàs

Vetllava per la seva clientela. Persona de caràcter afable i amb arrels a Bescanó portava del seu mas algunes de les exquisideses del Restaurant. Va ser tota una època en què estàvem acostumats a no veure massa gent en aquell corredor –que deia jo de petita– es va convertir en indret obligatori de gastrònoms. Ara no hi ha porta on no hi hagi un establiment d'hostaleria.
En «Quico» ens ha deixat a Barcelona i el Cipresaia va mantenir el nom fins el 2006.
Avui li diran adeu al Tanatori de Girona a les 4.30 de la tarda on sé segur que clients i amics hi seran presents per fer costat a la seva esposa, fills, nets i germans. Persones estimades de la nostra ciutat, que mereixen, en aquest moment tan especial, de dir adeu a una persona estimada. Descansi en pau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook