05 de febrer de 2019
05.02.2019
Diari de Girona
· OPINIÓ

Que no sigui dit

05.02.2019 | 10:23
Que no sigui dit

Escolto com Carrizosa i Arrimadas ja reclamen que no s'indultin els presos polítics, avançant el resultat de la sentència abans que comenci el judici. Llegeixo com Casado ja aprovisiona els jutges dels arguments per tal d'evitar que els encara no condemnats compleixin la seva condemna en presons no catalanes. Observo com els sicaris de l'antiindependentisme se'n riuen de les bajanades que il·lusos com jo mateix escrivim, bramem o seguim defensant, malgrat el bloc mololític contra el que topa l'independentisme. Un mur que reomple les seves fissures amb l'estúpida guerra de famílies que el sobiranisme polític manté, malgrat l'aparent demanda d'una majoria suficient de població. Quan tot això acabi caldrà fer un catàleg indexat de la quantitat d'accions folkloristes que hem acabat fent per evitar disparar ni un sol tret, ni posar ni un sol artefacte explosiu, com faria qualsevol altra revolució a l'ús. I omplirem un segon volum, publicant l'enorme llista d'explicacions, arguments i turments que hem inventat des de l'independentisme per excusar l'absència d'accions arriscades, contundents i lesives, com les que ja ara estan executant des d'un costat de la contesa. De moment, com passa a Girona, quan uns energúmens destrossen una placa de carrer perquè no els agrada el nom U d'Octubre de 2017, la tornem a penjar i punt. I, en tot cas, pagat per l'erari, ja en fem provisió d'unes quantes més per veure qui es cansa abans. Això sí, omplim Twitter d'improperis abraonats contra l'altre bàndol, ben protegits des de la trinxera del sofà de casa. I si els enganxem in fraganti, els ensenyem un llacet groc, els enregistrem amb el mòbil i els llencem un aforisme enginyós, per tal de guanyar el concurs del «català ocurrent de l'any». Som un poble sofert, de pell dura i enginy poderós, però d'una valentia pueril. De moment només sabem que ens hem deixat atonyinar, permetent que a qui vam demanar que es posés davant del procés, sigui engarjolat o exiliat, i que els substituts hagin heretat només l'etern paradigma de la baralla per les engrunes. Eps, amb llaços grocs a la solapa per sobre de la sang dels germans, però, que no sigui dit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook