Les dues grans ciutats espanyoles, Madrid i Barcelona, ocupen les primeres posicions en un rànquing de qualitat de vida, encara que algunes àrees urbanes més petites, com Eivissa, Toledo o Guadalajara destaquen en els primers llocs quan només es tenen en compte certes condicions socioeconòmiques o de salut per als seus habitants.

Així es desprèn d'un estudi elaborat per les investigadors de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) Francisco J. Goerlich i Ernest Reig, en col·laboració amb els tècnics Carlos Albert i Juan Carlos Robledo, i presentat per la Fundació BBVA, que analitza fins a 73 àrees urbanes Funcionals (AUF) presents al país i formades per aglomeracions urbanes i localitats limítrofes amb una població de més de 1.500 habitants per quilòmetre quadrat, amb un mínim de 50.000 residents.

En concret, únicament cinc d'aquestes AUF superen el milió d'habitants (Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Bilbao) en agregar, com és en el cas de Madrid, fins a 166 municipis presents a l'entorn, davant els casos de Lorca o Algesires que tan sols afegeixen dos municipis. La AUF més petita és Conca, que tot just depassa els 60.000 habitants.

Aquesta concentració de la població en grans nuclis urbans s'explica pel contrast que ha experimentat els moviments demogràfics al país durant l'últim segle en el qual la població s'ha multiplicat per 2,5, al mateix temps que un 70% dels municipis han perdut residents.

En aquest mateix lapse de temps, un gran nombre de persones s'han desplaçat del món rural a l'urbà, que ha passat d'agrupar un 50% de la població al 87%, mentre que a les zones rurals només ha romàs el 13% restant. Al voltant d'un terç dels habitants del país viu ara a les 52 capitals de província, que s'han multiplicat per gairebé 5 vegades la seva població des de principis del segle passat.

Efectes positius de la concentració

No obstant això, segons l'estudi, aquesta concentració genera efectes positius en el mercat de treball, en la capacitat d'innovació, en la productivitat i en l'atracció de capital humà altament qualificat, augmentant variables com la renda, l'ocupació o la sol·licitud de patents i registre de dissenys o marques.

Segons els càlculs realitzats pels investigadors, doblegar la mida de la població d'una àrea urbana suposaria augmentar els ingressos per habitant dels seus residents en un 2,8%. En el cas de les patents, duplicar la població deriva en un increment dels registres de patents del 140%. De la mateixa manera, aquest increment de la població en un 100% donaria lloc a un increment de l'ordre del 110% en la població amb estudis universitaris.

En termes d'ocupació, el conjunt de les 73 àrees registrar una caiguda mitjana anual de l'ocupació del 2,2% entre 2009 i 2013 i un creixement del 3,1% entre 2013 i 2016, mentre que la mitjana de les 16 AUF més poblades van obtenir xifres lleugerament més favorables (caiguda del 2% i creixement de 3,3%). Madrid i Barcelona figuren entre les AUF que van mostrar una major capacitat de resistència a la fase recessiva, però en l'etapa de recuperació van ser superades per àrees més petites en les que generalment tenia més pes el sector turístic.

Diferents indicadors de qualitat de vida

Si bé Madrid i Barcelona ocupen els primers llocs en el conjunt dels factors que mesura la qualitat de vida, l'estudi ha desagregat el rànquing en tres indicadors principals de qualitat de vida: el de condicions socioeconòmiques, el de les condicions de medi urbà, i les de salut.

El rànquing elaborat amb els resultats corresponents al primer grup situa a Eivissa, Barcelona, ??Sant Sebastià, Madrid, Girona i Palma de Mallorca al capdavant del sistema urbà espanyol, seguides d'un grup de ciutats pertanyents principalment al quadrant nord-est de la Península, a que s'afegeixen alguns municipis turístics.

En el segon grup, relacionat amb les condicions generals d'habitabilitat o confortabilitat del medi urbà, les posicions més destacades pertanyen a Barcelona i Madrid, tot i que també destaquen algunes altres de les ciutats més grans del sistema urbà espanyol (Sant Sebastià, Sevilla, Bilbao i València), més dos importants destinacions turístiques (Benidorm i Palma de Mallorca) i una sèrie de ciutats de dimensió intermèdia del País Basc, Navarra i Catalunya. També Granada, Lleó, Guadalajara i Salamanca apareixen en bona posició.

Finalment, en el tercer grup, que reflecteix les condicions de salut, és més difícil trobar una pauta geogràfica definida que caracteritzi a les ciutats que obtenen les millors puntuacions. Les més destacades formen un grup bastant heterogeni, entre les que apareix en els primers llocs Toledo, juntament amb Guadalajara, Madrid, Múrcia, Vitòria i Albacete. De les 16 majors ciutats apareix també en aquest grup, a més de Madrid i Múrcia, la ciutat de Barcelona.