El publicista Ferran Burriel, director de l'agència Nothingad, ha explicat al Tribunal Suprem que va renunciar a cobrar 80.000 euros per l'elaboració de la campanya de residents a l'exterior de la Generalitat en mitjans digitals, que es va fer al març del 2017. En la seva declaració com a testimoni, Burriel ha explicat que van emetre una factura de 80.000 euros al juny d'aquell any, però que no van cobrar aquest servei tot i que el van fer.

A preguntes del fiscal Jaime Moreno, ha assegurat que va reclamar cobrar aquests diners, tot i que no ho va fer per la via judicial. Finalment ,"després de parlar amb la Generalitat", van decidir fer una factura negativa, ha dit, davant la incredulitat del fiscal. "I ha seguit treballant per la Generalitat?", ha preguntat Moreno. La resposta de Burriel ha estat afirmativa.

El fiscal s'ha mostrat perplex perquè l'empresa decidís "tirar" 80.000 euros. "Jo no els tinc tots els dies, i si els perdo em dona alguna cosa", ha reblat.Durant la declaració, Burriel ha explicat que la seva empresa té un contracte marc amb la Generalitat d'aproximadament 1.600.000 euros.El director de Nothingad ha dit que no tenia coneixement que al març del 2017 la Generalitat tenia advertiments del Tribunal Constitucional (TC) per paralitzar actuacions relacionades amb el referèndum, i ha explicat que la campanya consistia en informar als catalans que viuen a l'exterior que "si es registraven podien gaudir d'un centre mèdic o del carnet jove".

Campanyes a premsa sense cobrar a Focus Media

També ha declarat com a testimoni la directora de l'oficina a Barcelona de Focus Media, Olga Solanas. Ha explicat que tenien un contracte marc amb la Generalitat per valor de 2,3 milions i que, en aquest context, van tenir encàrrecs de la Generalitat. Per una banda, se li va demanar que comprés espai en mitjans de premsa per a una campanya encarregada per Difusió.

Solanas ha detallat que ella no va veure en cap cas la campanya perquè ella no s'encarrega de la creativitat sinó de la contractació d'espais. Es tractava d'una campanya que es va emetre el març de 2017 sobre el registre de catalans a l'exterior. Solanas ha explicat que van facturar la campanya però que no l'han cobrat. "El departament financer de la nostra empresa ho està movent perquè s'han generat factures negatives", ha explicat Solanas, que ha dit desconèixer el motiu pel qual no s'ha cobrat.

Sobre un altre encàrrec -el de la campanya Civisme (de l'anunci de les vies)- ha dit que no es va arribar a fer. Segons ha explicat, l'encàrrec venia de Presidència i, en aquest cas, tampoc va veure quin tipus d'anunci era. Però van rebre trucades d'alguns mitjans que avisaven que es tractava d'una campanya "política" i que, per tant, no entrava dins de la homologació del contracte marc i que "havia d'anar a tarifa". Segons ha explicat, la diferència de preu l'havia d'assumir Focus Media i, per això, van renunciar a fer-la.

'El Punt-Avui' no va cobrar anuncis

El director del diari 'El Punt-Avui', Xavier Xirgu, ha reconegut al Suprem que van publicar tant al diari com a la televisió del grup l'anunci de les vies (on es feia una crida implícita a participar en el referèndum) i que ho van fer sense cobrar. A preguntes de la fiscal, ha explicat que va ser decisió del departament comercial i que van agafar les imatges de les xarxes socials. "Era un anunci que circulava arreu", ha explicat Xirgu, que ha explicat que quan van rebre un requeriment del TSJC van deixar de publicar-la.

Sobre la campanya del registre de catalans a l'exterior (març-abril 2017), sí ha reconegut que van facturar-la per import de més de 26.000 tot i que no li han demanat que precisi si l'han cobrat. Per altra banda, la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, s'acull al dret a no testificar perquè està investigada al jutjat 13. "M'ho recomana el meu advocat", ha dit.

Xavier Xirgu ha dit que és "excepcional i poc habitual" no cobrar una campanya publicitària però que ho van fer perquè en el grup estan d'acord amb el "valor democràtic del dret a decidir". Ha relatat precedents on tampoc havien cobrat, com campanyes del Banc dels Aliments o de la Fundació Pasqual Maragall per defensar "valors fonamentals socials, ètic o democràtics".

Ha explicat que la imatge la van treure des de les xarxes socials i que va ser el departament comercial qui va decidir publicar l'anomenada campanya de les vies. Tanmateix, no ha assenyalat la persona concreta que va prendre la decisió. "No hi va haver cap encàrrec, va ser a iniciativa pròpia i sense ànim de lucre", ha concretat.

Un altre cas va ser el de la campanya del registre de catalans a l'exterior, publicada entre març i abril de 2017. En aquell cas, ha dit que la van publicar en premsa i que van facturar-la a la Generalitat per valor de més de 26.000 euros. Xirgu no ha concretat si la va cobrar i cap part li ha demanat aquest detall. Aquestes factures les va aportar ja quan va declarar com a testimoni davant la Guàrdia Civil.

Els dos testimonis estan demanats per la fiscalia per intentar acreditar la malversació.