07 de març de 2019
07.03.2019

El Fòrum de Residus obre la porta als municipis a acollir-se a la taxa justa

07.03.2019 | 00:31

La ciutat de Girona és aquests dies aparador de diferents models de gestió de residus digitalitzats amb la celebració de la tercera edició del Wasteinprogress. Ajuntaments i entitats del sector estan convidats al Palau de Fires per conèixer de primera mà diferents sistemes de reciclatge. I és que cal estar a punt perquè la Generalitat està estudiant aplicar una nova llei de residus que obligarà a tots els municipis a implementar la taxa justa d'aquí a cinc o set anys. És a dir, que cada persona pagarà més o menys segons els residus que generi.

Així ho va explicar el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost present ahir a l'obertura de l'esdeveniment que s'allargarà fins divendres. «A Catalunya només reciclem entre un 40 i un 45%, hem de cridar a la població perquè recicli i la clau és a través d'un estimul econòmic», va explicar Tost. Aquest consisteix en individualitzar la taxa d'escombraries gràcies a les noves tecnologies que permeten pagar per generació.

La Generalitat deixarà que cada ajuntament esculli el millor model per implementar la taxa justa, ja que cada territori té unes condicions geogràfiques diferents. Precisament, aquests dies al Palau de Fires de Girona es poden veure alguns d'aquests sistemes innovadors que s'apliquen en ciutats com Itàlia, Bèlgica, França, Grècia o els Estats Units. Ahir el certamen va acollir les ponències de la Vall d'Aosta (Itàlia), de Seattle i d'Estíria (Austria) que van explicar les seves experiències.


Exemples internacionals

Més d'11 municipis dels Alps a la frontera entre Itàlia i Suïssa han creat l'associació Vall d'Aosta per gestionar els residus. Aquesta regió és un exemple que confirma que és possible introduir el pagament per generació en municipis amb una elevada estacionalitat, climes extrems i cases disperses. En aquest cas el model escollit és la implementació d'una part variable de la taxa d'escombraries. Aquesta és més alta quan més vegades s'utilitza el contenidor, el qual té control d'accés a través d'una targeta que identifica l'usuari. També hi ha un volum limitat per aportació de la fracció resta i l'orgànica. D'altra banda, compten amb contenidors d'accés restringit per a bolquers i servei de recollida voluminosos a domicili que es factura cada cop que es realitza.

A Seattle compten des de fa 30 anys amb el sistema porta a porta i pagament per generació segons volum i freqüència de l'orgànica i la resta. Pel que fa als materials que es poden reciclar (plàstic, embasos, paper i vidre) la recollida és gratuïta. Amb aquest sistema tarifari han aconseguit estimular els ciutadans a reciclar, després que es trobessin que els contenidors estaven saturats. Seattle és l'única ciutat amb recollida obligatòria de residus orgànics també als edificis d'habitatges i no només als barris residencials d'urbanització horitzontal.

Per últim, a Estíria amb un índex de recollida selectiva del 72%, compta amb el porta a porta i amb punts de recollida en els municipis de muntanya. Els contenidors tenen un control d'accés i pesatge de la fracció resta. Aquesta regió austríaca és un dels referents de la identificació i el pesatge de la fracció resta de particulars per poder calcular, juntament amb l'ús dels contenidors d'orgànica, la part variable de la taxa de residus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook