17 de març de 2019
17.03.2019

ERC de Girona: una estabilitat fins ara impossible

17.03.2019 | 00:42
ERC de Girona: una estabilitat fins ara impossible

La marxa de Martí Terés a la candidatura de Marta Madrenas ha suposat un nou sotrac per a ERC de Girona, un partit al qual les lluites internes li han impedit, al llarg dels darrers anys, consolidar-se com a força determinant a la ciutat

La darrera sacsejada de la política municipal gironina -el fitxatge del fins ara regidor d'ERC Martí Terés per a la llista de Junts per Catalunya, encapçalada per Marta Madrenas- ha suposat un nou sotrac per als republicans, el grup municipal dels quals s'ha anat dissolent en els darrers mesos com un terròs de sucre arran de les desavinences entre la majoria dels seus membres i l'executiva local. Però aquesta no és la primera vegada que això succeeix, ni molt menys. Des que Esquerra va obtenir representació per primera vegada a l'Ajuntament de Girona, de la mà d'Enric Llauger, els canvis de candidat i les «punyalades» entre les executives locals han estat una constant, i només Llauger ha aconseguit presentar-se com a cap de llista en dues eleccions seguides (1991 i 1995).

Aquests enfrontaments interns han dificultat la consolidació d'Esquerra a la ciutat, amb severs retrocessos com ara la seva desaparició durant el mandat 2011-2015, quan van perdre de cop els quatre regidors que tenien i es van quedar sense representació municipal. Ara, amb dos dels quatre regidors presentant-se amb altres candidatures (malgrat que Terés hagi renunciat a última hora a la seva acta) i la portaveu, Maria Mercè Roca, incòmoda amb la direcció local del partit després que aquesta fes enquestes a la seva esquena per tal de substituir-la, ERC, de la mà de Quim Ayats, s'enfronta al difícil repte que totes aquestes discrepàncies internes no li passin factura de cara a les eleccions municipals del 26 de maig, com sí que ha succeït en anteriors ocasions.

ENRIC LLAUGER (1991-1996)

Enric Llauger va ser el primer candidat d'ERC en obtenir representació a l'Ajuntament de Girona, l'any 1991. Després d'un primer mandat com a regidor, les guerres internes dins del partit van fer que alguns sectors el vulguessin substituir per Santi Niell, amb qui van acabar formant un tàndem poc avingut de cara a les eleccions de 1995. Tots dos van aconseguir entrar al consistori, però pocs mesos després, a principis de 1996, Llauger va sumar-se al PI, l'escissió d'ERC impulsada per Àngel Colom i Pilar Rahola, de manera que va abandonar el partit i va exercir com a representant del PI fins l'any 1999. Anys després, va acabar ingressant a les files de Convergència, ja que va ser regidor de CiU a Sant Gregori, coordinador de CiU a la Diputació i home de confiança de Carles Puigdemont.

SANTI NIELL (1996-2003)

Va entrar a l'Ajuntament l'any 1995, conjuntament amb Enric Llauger, però ben aviat es va convertir en portaveu quan Llauger va marxar al PI. A les següents eleccions, les de 1999, va aconseguir un altre cop dos regidors, el mateix i Rafael Mas. Però de cara al 2003, el partit va voler fer una aposta més ambiciosa i va decidir apostar pel veterà Francec Ferrer, de llarga trajectòria al Senat i al Parlament. A partir d'aquí, es va anar distanciant d' ERC, i va ser membre de Reagrupament (el partit independentista impulsat per l'exalcalde de Puigcerdà JoanCarretero) i més endavant membre també de Solidaritat Catalana per la Independència, el partit de Joan Laporta.

FRANCESC FERRER (2003-2006)

Quan Francesc Ferrer i la seva característiques pipa van aterrar a la política municipal gironina, Ferrer ja portava una dilatada trajectòria política al Parlament i al Senat. Havia estat fundador de Convergència Democràtica i escollit senador per aquest partit l'any 1977, però poc després va deixar la formació i es va passar com a independent en l'Entesa dels Catalans, grup vinculat al Partit Socialista, per al qual també va ser senador fins l'any 1993. En total, doncs, va ser senador durant cinc legislatures. Més endavant, entre 1995 i 2003 va ser diputat al Parlament com a independent per ERC, i tot seguit va fer el salt a la política municipal amb èxit: va fer que Esquerra obtingués per primera vegada quatre regidors a l'Ajuntament i va entrar a formar part de l'equip de govern tripartit amb PSC i ICV, del qual va ser tinent d'alcalde. Tot i això, la seva mort als 70 anys, víctima d'una malaltia, va fer que no pogués acabar de consolidar el grup municipal, responsabilitat que va recaure en la seva successora natural, Cristina Alsina.

CRISTINA ALSINA (2006-2011)

Malgrat que era regidora des de l'any 2003, Cristina Alsina es va posar al capdavant del grup municipal el 2006, arran de la defunció de Francesc Ferrer. Per tant, va ser cap de llista a les eleccions municipals de 2007, quan va aconseguir quatre regidors, tot mantenint els resultats anteriors. Alsina va ser primera tinent d'alcalde amb un tripartit juntament amb PSC i ICV, així com presidenta del Consell Comarcal del Gironès. Però quan la seva figura semblava assentada i l'objectiu era consolidar o fins i tot ampliar el grup municipal, l'executiva local d'Esquerra va decidir per àmplia majoria que la nova candidata fos Blanca Palmada. Alsina, elegant, es va mostrar decebuda, perquè li hagués agradat continuar, però va entomar la decisió «amb resignació» i sense fer soroll, tot renunciant a presentar una candidatura alternativa.

BLANCA PALMADA (2011)

L'executiva local d'ERC a Girona va proposar Blanca Palmada com a substituta de Cristina Alsina perquè va valorar la seva experiència com a Comissionada d'Universitats a la Generalitat. Mentrestant, Palmada, amb l'aval de l'executiva local, va presentar-se amb la voluntat d'aconseguir un canvi «gran i valent». El que es va produir, però, va ser una autèntica debacle per als republicans, que van perdre els quatre regidors que tenien i es van quedar sense representació municipal. Un dels fets més recordats d'aquell període va ser el de l'estampeta d'Escrivá de Balaguer: ERC va presentar a la junta electoral un recurs perquè validessin una papereta acompanyada d'una imatge del fundador de l'Opus Dei que havia estat considerada nul·la, i que si fos vàlida els permetria obtenir un regidor i per tant mantenir-se dins l'Ajuntament. La junta, però, va desestimar la petició i el partit va quedar fora del consistori durant quatre anys. La derrota va ser encara més agra perquè l'altre partit nacionalista, la CiU encapçalada per Carles Puigdemont, es va fer per primera vegada amb l'alcaldia de Girona.

MARIA MERCÈ ROCA (2015-2019)

L'encarregada de recuperar la representació d'ERC a l'Ajuntament va ser Maria Mercè Roca, escriptora que anteriorment ja havia estat diputada d'ERC al Parlament. Roca va obtenir quatre regidors (Ricard Calvo, Pere Albertí, Martí Terés i ella mateixa) i el seu mandat s'ha caracteritzat per la seva negativa a entrar a formar part del govern amb CiU, malgrat que aquest partit els ho va proposar en diverses ocasions (tant amb Albert Ballesta com amb Marta Madrenas). Calvo va abandonar el càrrec el juny de 2017, deixant també el seu càrrec com a director general d'Infància, en què va estar acusat d'haver afavorit amb contractes algunes fundacions on havia treballat. En el seu lloc va entrar Miquel Poch. Fa pocs mesos, Roca es va assabentar que el partit estava fent enquestes perquè li rondava pel cap la idea de substituir-la per Quim Ayats o Anna Caula. Davant d'això, va decidir anunciar ella mateixa que no es tornaria a presentar per manca de confiança de l'executiva local. Albertí i Terés van dir el mateix, i des de llavors els dos han seguit camins diferents: Albertí s'ha integrat a la candidatura de Guanyem Girona, de la qual forma part la CUP, malgrat que no ha abandonat la seva acta com a regidor a Girona. En canvi, Terés, després de mostrar-se crític amb el partit tant en l'àmbit municipal com el català, ha anunciat que s'integrarà en la llista de Junts per Catalunya a Girona, encapçalada per Marta Madrenas. La intenció de Terés és continuar militant a Esquerra, tot i que des del partit ja han apuntat que això és incompatible amb presentar-se sota les sigles d'un altre partit.

De moment, Poch és l'únic membre del grup municipal que continua «fidel» al partit, i malgrat que Carles Puigdemont ha sondejat Maria Mercè Roca per anar a la candidatura de Junts per Catalunya al Congrés, aquesta ho ha rebutjat. Ara, el proper candidat serà Quim Ayats, i a l'espera de saber si Miquel Poch formarà part finalment de la llista, s'apunta que la candidatura serà renovada, amb noms ja anunciats com Adam Bertran, Maria Àngels Cedacers o Marina Vinardell, tot i que encara se'n desconeix l'ordre dins la candidatura. Serà el moment de veure si amb ell arriba la calma definitiva.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook